¿Més transport públic per a Barcelona?

Acabant aquest mes de juliol ens arriba l'ex-

cel·lent notícia que el tercer túnel ferroviari de Barcelona ha acabat la seva perforació. El túnel, conegut com el de l'AVE, en qualsevol altre país europeu no portaria aquest nom. Simplement seria el túnel que fa possible incrementar l'oferta de transport ferroviari a la capital catalana. Però a Barcelona, a causa de la severa segregació ferroviària entre el tren convencional i el d'alta velocitat, es coneix impròpiament amb aquest nom. Arribarà el dia en què tinguem polítics prou valents

-una espècie desconeguda al nostre país- per decidir canviar tot l'ample de via ibèric a ample internacional, UIC. Almenys des de Sants fins a la frontera francesa, on és més urgent. Aquell dia veurem, com a tot Europa, trens que van ràpid perquè paren menys i trens que van més lents perquè han d'oferir capil·laritat. Només a Espanya, els que tenen diners, agafen l'AVE; a la resta d'Europa la gent agafa el tren.

Aquell dia, pel mal anomenat túnel de l'AVE, hi passaran tots els trens que sigui necessari fer passar entre les parts sud i nord de Barcelona, rodalies, regionals i llarga distància, uns més AVE i altres menys AVE.

¿Què aporta aquest tercer túnel ferroviari de Barcelona? La possibilitat de connectar les xarxes nord i sud de Barcelona d'alta velocitat, que fins avui es compon de trens de llarga distància, els AVE, i trens regionals, els Avant. ¿Podrem veure algun dia trens Madrid-Barcelona-París? Possiblement, no pas més d'un al dia. Les grans distàncies amb preus elevats no és l'espai on el ferrocarril es mou amb avantatge. Ara bé, ¿podrem veure trens València-Barcelona-França? Potser quatre o cinc al dia. Així doncs, ¿on hi ha l'interès d'aquest túnel? En els serveis regionals de l'eix Lleida-Tarragona-Barcelona-Girona, un

cada mitja hora en hora punta. ¿Què li falta per ser encara més útil ? L'estació central de Passeig de Gràcia. I quan canviï l'ample espanyol a ample internacional, utilitat 100% garantida.

Per això sorprèn la fúria amb què la dreta catalana, aliada amb els sectors més reaccionaris de

Notícies relacionades

Al final del túnel

Sense baixar del burro

l'església, s'ha llançat sobre aquest túnel anunciant tota mena de mals auguris, utilitzant una demagògia més pròxima a l'estil de premsa deMurdochque no pas al de la raó.

Naturalment, cap dels desastres anunciats s'ha produït. Per això sorprèn que els opositors encara no hagin demanat perdó. Un moviment inspirat per l'església catòlica, per tradició, no hauria de tenir cap tipus de problema a demanar perdó. A veure si ens donen una alegria.