Al final del túnel

Hi ha una sèrie de tècnics que dimarts, a mig matí, quan la tuneladora trenqui els últims metres de roca i es doni per acabada la galeria de Barcelona, respiraran tranquils. Però no ho faran perquè dubtessin en cap moment que l'obra podia sortir malament, no. Descansaran perquè durant mesos es va posar en dubte la seva professionalitat, els seus coneixements d'enginyeria. Molts d'ells expliquen que no els havia passat mai una cosa així, que mai havien patit tant en un projecte. Els vaticinis catastrofistes dels veïns i, el que encara és pitjor, de responsables polítics i religiosos, han quedat definitivament contestats per la realitat: el túnel de l'AVE sota l'Eixample s'ha perforat en una mica més d'un any sense ni un sol problema de seguretat.

Concretament han estat 16 mesos. El talp mecànic va començar el seu camí el 26 de març del 2010 al pou de Mallorca-Biscaia i sortirà el 26 de juliol a Provença-Entença, davant de la presó Model. El túnel entre la Sagrera i l'estació de Sants té 5,6 quilòmetres de longitud, dels quals els cinc centrals s'han excavat amb la tuneladora Barcino. Pel camí, el pas a prop de la Sagrada Família (amb les urgències de la visita del Papa del mes de novembre incloses), la Pedrera i altres edificis modernistes o la delicada Torre del Fang. Tot sense que la cota del centre del carrer s'hagi enfonsat més d'un mil·límetre, quan la responsable dels treballs, Adif (Administració d'Infraestructures Ferroviàries), encaixava que en podia baixar fins a tres sense cap risc.

A mesura que la tuneladora ha anat avançant, per sota del nivell freàtic i també per sota de fins a set túnels ferroviaris de diferents transports, la mateixa màquina ha anat col·locant les anomenades dovelles, que són les peces corbes de formigó que formen l'estructura circular del túnel. I si el més habitual és un control de les obres bastant fidel, en el cas d'aquesta ha estat superlatiu. Ni un dubte.

CONTROL ABSOLUT / Prismes, inclinòmetres, regletes, electronivells, piezòmetres, fites, estacions de monitorització de vibracions, teodolits... Són alguns dels dispositius de seguretat que s'han instal·lat al llarg del traçat perquè el control fos absolut. Aquesta sensibilitat a flor de pell dels responsables d'executar el túnel també ha comportat molta desinformació sobre la situació exacta de la màquina. Només quan la sortida en un dels vuit pous (des d'on entra el talp o des d'on se'n fa el manteniment) feia inviable ocultar on era la tuneladora, Adif optava per admetre-ho. Però els anuncis d'apocalipsi que sempre havien acompanyat el projecte havien fet preferible donar el mínim de detalls possible. De fet, la finalització del túnel entre la Sagrera i Sants s'havia calculat per a finals del mes que ve, al setembre, o fins i tot més endavant. Tot eren comptes aproximats, perquè el responsable de l'execució només segueix donant la data de finals de l'any que ve per completar tot el projecte. I d'aquí no el mouen.

És més que probable que demà, seguint la tradició, el ministre de Foment sigui qui autoritzi el conductor de la tuneladora de 105 metres perquè acabi finalment amb el malson. Tal com ja va fer després del triomfal pas a prop del temple de la Sagrada Família, José Blanco recordarà que hi va haver qui va vaticinar poc menys que una catàstrofe, tot i que en cap moment la màquina ha passat per sota de cap edifici, sinó pel centre dels carrers Mallorca, Diagonal i Provença. Alguns d'aquells heralds de l'apocalipsi formaran part demà de la comitiva: els mirarà i els recordarà que no ha passat res de

dolent.

Tot plegat malgrat que els detractors del túnel, que preferien que l'AVE passés pel Vallès, van arribar fins a l'Audiència Nacional. I en cinc ocasions se'ls va negar la suspensió cautelar dels treballs. L'alt tribunal va resoldre a finals del mes de juny que definitivament la perforació era correcta i s'havia realitzat tal com tocava. Tot això després de gairebé quatre anys de plets. ¿Quant ha costat tot plegat a les arques

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

públiques?

«COMPROMÍS BLINDAT» / El que sí que està quantificat pressupostàriament són els 179,3 milions d'euros que ha costat l'obra, que es va adjudicar a la unió temporal d'empreses (UTE) formada per Sacyr, Cavosa i Scrinser. Una quantiosa però petita part de tot el projecte de l'AVE entre Barcelona i la frontera francesa que, segons un portaveu del ministeri, «és un compromís pressupostari blindat». És tot un descans en temps d'estretors per a l'obra pública i quan precisament s'ha posat en qüestió la finalització d'algunes línies d'alta velocitat. El túnel ja està.