Les Arenes, més difícil que el túnel de l'AVE, diu el seu autor

És un corredor habitual de maratons i potser per aquesta condició d'ultrafondista, a més de la de destacat arquitecte, ha aconseguit portar a bon port, després d'11 anys, una de les transformacions urbanes més importants i difícils vistes a Barcelona: la construcció d'un modern temple d'oci i consum, noves religions contemporànies, dins de la pell neomudèjar d'una ruïnosa plaça de toros. Quan Luis Alonso va rebre l'encàrrec del centre lúdic i comercial de Les Arenes, acabat d'obrir, va prendre una decisió arriscada i cara: conservar la façana del 1900 com a «testimoni històric i part de la memòria col·lectiva». Aguantar-la literalment a l'aire durant anys d'obres «va ser més difícil que el túnel de l'AVE per la Sagrada Família, al tenir les galeries de la L-1 i L-3 i les seves vibracions a quatre metres», va revelar ahir al recórrer l'obra i presentar el llibre on l'explica.

Les sis plantes del centre no estan encara a ple rendiment. Falta obrir el gimnàs i la seva pista exterior per córrer, la gran sala de la cúpula i les terrasses que l'envolten, així com la connexió directa al metro. No obstant la gent, com es va veure ahir mateix, omple els seus espais, encara que bastant més els de restauració que els comercials, i també puja al mirador de 360 graus suspès a 27 metres, la gran atracció.

ÈXIT DE VISITANTS / Alonso va al·ludir als 320.000 visitants de la primera setmana després de l'obertura del 25 de març i als 62.000 d'aquell dissabte, afluència que «va obligar a tancar les portes fins a tres vegades», va dir, com a mostra de l'«encert conceptual i tècnic de mantenir la façana davant del debat i les crítiques que això va generar». La decadent plaça de toros, usada també en la seva dilatada història per a alguns actes ciutadans i polítics, va morir el 1977, i durant més de dues dècades va ser un espai abandonat i sense futur.

Notícies relacionades

La botiga secreta de les ‘influencers’

Ple total al centre comercial Arenas al cap de 15 anys d’inaugurar-se

La pell amb motius àrabs de totxo massís del modernista August Font, que també va firmar l'Arc del Triomf, «no és una obra brillant ni un gran exemple d'arquitectura», va reconèixer Alonso. «El seu valor és més simbòlic», va afegir, i com a contenidor «és un complement perfecte». Així ho han destacat, va explicar, els col·legues estrangers que han visitat l'edifici els últims anys d'unes llargues obres que han inclòs fins i tot un període de paralització entre el fiasco de la promotora inicial Sacresa i el posterior rescat del centre inacabat per Metrovacesa.

El llibre que en més de dos quilos de luxós paper cuixé i edició bilingüe, però només en castellà i anglès, descriu la gesta arquitectònica té 400 pàgines i 700 fotos i dibuixos. Després d'un llarg pròleg històric sobre la plaça de toros del periodista Albert Gimeno, el soci fundador del potent despatx Alonso, Balaguer y Arquitectos Asociados, amb seus a Barcelona, Madrid, Nova York i Lima, descriu els 11 anys de feina i totes les seves complexes fases.