El Prat ajorna l'expansió

Potser va ser una il·lusió, un miratge propi dels anys de la borratxera immobiliària. Tècnics, polítics i totes les forces de l'ajuntament es van proposar des de finals del mandat passat que el Prat deixés de ser una petita localitat amb el segon aeroport d'Espanya per convertir-se en una ciutat estratègica que pretenia atraure empreses de primer ordre, hotels, oficines i passar de 24.000 vivendes a prop de 40.000. Terrenys, planificació i voluntat política no hi faltaven, però el mercat es va girar en contra. Ara només esperen el mateix que la resta de municipis amb projectes pendents: que tornin els crèdits i les hipoteques que permetin somiar de nou a tornar a créixer.

El Prat també està fora de la bombolla, però potser mai va estar dins. Dels projectes urbanístics que aspiren a estendre la ciutat des de les vies de tren fins a l'autopista C-32 i transformar tots aquells terrenys amb usos agrícoles en sòl residencial poc s'ha avançat. Hi ha un concurs d'idees aprovat i uns convenis urbanístics firmats a la zona més pròxima a l'estació de tren (als antics terrenys de la fàbrica de La Seda) però encara no s'ha aixecat ni una sola vivenda.

La constructora Vertix es nega a pagar les obligacions urbanístiques per fer la futura estació intermodal. És conscient que a curt termini serà difícil (o pràcticament impossible) vendre pisos i per això ha recorregut als tribunals: per no aportar els recursos per a la urbanització de la zona.

A pocs metres, en terrenys de l'altra gran fàbrica que va generar milers de llocs de treball en les últimes dècades, Papelera Española, també ha ensopegat en un altre projecte d'expansió immobiliària. La constructora Espais va desaparèixer i ara les entitats financeres posseeixen uns terrenys que esperen temps

millors.

Però el fre no és vist amb mals ulls per tots. Uns 40 propietaris afectats que estaven condemnats a perdre les seves cases a causa de la construcció de nous blocs de pisos en el sector de la Papelera respiren tranquils. «Sempre ens vam oposar que les nostres cases fossin enderrocades però l'ajuntament sempre ha estat ben decidit a construir tot nou», explica Joaquim Vila, president de l'Associació de Veïns del Prat Nord.

Molts dels afectats mantenen un fort sentiment de pertinença a una població que, tot i jugar un paper vital en el desenvolupament econòmic de l'àrea metropolitana de Barcelona, encara conserva un marcat caràcter agrícola. De fet, la seva festivitat més concorreguda és la fira avícola del Prat, en la qual el producte estrella és el pollastre de Pota Blava, una cotitzada espècie autòctona molt buscada a la comarca i també les famoses car-

xofes.

Per aquesta raó, les expropiacions urbanístiques també són vistes pels vells veïns com una agressió a l'ambient pròxim i familiar en el qual han viscut tota la seva vida. Molts arrufen el nas quan senten parlar de la possibilitat d'abandonar les seves cases per viure en pisos.

L'ajuntament confia que el refredament del negoci immobiliari constitueirà un parèntesi en els plans de creixement. «Ara tenim algunes diferències amb les immobiliàries, però estic segur que quan funcioni la nova línia de metro L-9, començaran a construir perquè els pisos es vendran molt fàcilment», assegura Lluís Barba, gerent del Consorci del Prat Nord.

Però el revés en les ambicions urbanístiques no sembla que sigui un seriós problema per a les aspiracions electorals de l'alcalde del Prat que ha governat el municipi des de fa més de 30 anys, gairebé des de l'inici de la democràcia i que avui compta amb el suport del PSC.

Lluís Tejedor, l'únic polític d'ICV que manté un municipi de pes en l'àrea metropolitana, disposa d'una bona salut política, compta amb l'aprovació ciutadana i no sembla tenir rival capaç d'usurpar el càrrec. «Potser el seu punt més feble són els seus 30 anys en el poder», opina Joan Camps, regidor d'ERC.

Notícies relacionades

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Les flors que cauen dretes

VEUS CRÍTIQUES / Els veïns majoritàriament estan satisfets de viure al municipi i aproven els serveis de l'ajuntament encara que també han sorgit veus crítiques per la falta d'atenció en algunes zones. «En el casc antic ens sentim discriminats. Ens han posat la zona blava, no arreglen el teatre Artesà, abandonat des de fa dècades, i a més ens portaran una mesquita. En canvi, altres barris com ara els de Sant Cosme reben tota la inversió i tots els equipaments», explica Rosario Amador, presidenta de l'associació de veïns del Nucli Antic.

El final de la bombolla portarà temps més tranquils al Prat, i els grans projectes urbanístics probablement quedaran en repòs durant els pròxims anys. Mentrestant intentaran desenvolupar alguns projectes més modestos al sud de la ciutat amb l'ajuda de la Generalitat. Això sí: es mantindran els plans de creixement cap al nord i no renunciaran a l'ambició d'expandir-se.