Un teatre amb mala sort

El senyorial teatre compartit pels instituts Infanta Isabel d'Aragó i Joan d'Àustria, al districte de Sant Martí de Provençals, havia estat tradicionalment un equipament envejable i envejat. Pocs barris podien presumir de disposar d'un gran teatre a la italiana, amb fossat d'orquestra, un galliner enorme i aforament per a més de 400 persones. Des de fa una dècada, quan el 2001 el van tancar per problemes estructurals per no reobrir-lo mai, Sant Martí tampoc no pot.«És inadmissible que es permeti que en un barri amb un dèficit tan gran en equipaments es tingui un teatre així tants anys tancat», critica Manuel Martínez, president de l'associació de veïns del barri, entitat en lluita per la recuperació de la sala, de la qual ells també es beneficiaven per organitzar tota mena d'actes.

El director de l'Infanta Isabel d'Aragó, Josep Maria Pérez -que recorda que la propietat del teatre és dels instituts, no«del barri»-, explica que el 1990 la Generalitat va pressupostar 24 milions (de pessetes, és clar) per rehabilitar el bell espai, però que un any més tard va esclatar la crisi de l'aluminosi, mal que pateixen les dues escoles, construïdes el 1962, i que els estudis per veure fins on arribava l'afectació van acabar amb els fons que s'havien de destinar al teatre.

Dècada perduda

I, tot i haver de renunciar a la reforma, fins al 2001 encara feien servir el teatre.«Era obsolet, com encara ho són moltes de les instal·lacions de l'institut, però es feia servir, fins que els tècnics van detectar problemes de seguretat i van decidir tancar-lo», prossegueix Pérez. Finalment, el 2005, va semblar que el tema se solucionava i Gisa va començar les obres.«El projecte és preciós, amb tot el fossat forrat de fusta»,assenyala Dolors Baqué, directora de l'IES Joan d'Àustria. Però va tornar la mala sort. Quan es va treure el sostre fals, van descobrir que les bigues de la teulada estaven molt fetes malbé, van haver d'invertir-hi molt més del que s'esperava, i fa uns tres anys els fons es van tornar a acabar. Des d'aleshores, el teatre segueix tancat.«Està pràcticament acabat. Queda pendent l'escenari, els camerinos i les instal·lacions», assegura Pérez, que calcula que el que queda es podria enllestir en un termini de sis mesos si hi hagués diners i voluntat.

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

Sembla que, de moment, no hi ha ni una cosa ni l'altra. Fonts del Consorci d'Educació de Barcelona, organisme del qual depenen els dos centres, asseguren que aquesta obra la va començar Gisa quan els instituts depenien del Departament d'Educació, no del Consorci, i que, amb el traspàs, en cap moment es va parlar de les obres del teatre. Allà ningú sap com està el tema, encara que, ara fa un any, en una frustrada visita a la instal·lació -frustrada perquè al tractar-se d'una obra inacabada està tancada i cap dels directors en té la clau, de manera que no van poder accedir a l'interior-, el regidor del districte, Francesc Narváez, va assegurar que les obres es reprendrien -el 80% de la reforma ja ha finalitzat- al maig. El maig del 2010. Cosa que, òbviament, no va passar.

El persistent president de l'associació de veïns del barri també denuncia que per culpa de«la deixadesa i la falta de voluntat» de l'Administració, tota l'obra ja acabada està començant a deteriorar-se.«Ja han sortit goteres»,revela preocupat Martínez.