Lluís Sans: «Als anys 50 tothom venia a veure la moda de Barcelona»

Santa Eulalia va ser el 1926 el primer taller d'alta costura a convocar una desfilada de models a Espanya. Les senyores feien hores de cua per presenciar les maniquins que caminaven, com en deien llavors. Barcelona va viure als alegres anys 20 l'època daurada de la moda. A més de Santa Eulalia van despuntar La Innovación, El Dique Flotante i La Física, en una època en què es van consagrar els modistes Pedro Rodríguez i Cristóbal Balenciaga. De tots aquests palaus del disseny als quals rendeix homenatge Barcelona alta costura, l'exposició del Palau Robert, Santa Eulalia n'és l'única supervivent. Lluís Sans, el gerent i president, pertany a la quarta generació d'aquesta mítica casa que va obrir les portes el 1843.

-¿Com han aconseguit sobreviure?

-La sastreria i la camiseria amb les peces confeccionades a mida i els arranjaments són una garantia. Un altre secret és que oferim un punt diferent de la moda, sabem barrejar estils i marques. Això és vital en l'era de la globalització en què imperen les mateixes botigues a les grans avingudes de les ciutats.

-Com el passeig de Gràcia, on estan ubicats des del 1941.

-Està a la mateixa altura que els Camps Elisis de París o la Cinquena Avinguda de Nova York. Són grans aparadors mundials.

-¿Què recorda de quan de petit anava amb la seva mare als tallers?

-M'entusiasmava recollir amb un imant les agulles amagades al terra dels emprovadors. Ahh... i que em feien a mida els pantalons de franel·la de l'uniforme del col·legi.

-¿Què li deia el seu avi d'aquella època daurada de la moda catalana?

-Hi va haver dos moments clau: els anys 20 i els 50, que tornen a estar de moda. Les desfilades s'acompanyaven amb piano i les models eren senyoretes de l'alta societat. Tothom venia a veure la moda de Barcelona. No paràvem de sortir al NO-DO.

-¿Què en queda, de l'alta costura?

-No existeix. Serveix com a reclam de marca per vendre corbates, perfums i bosses. A tot el món només 300 dones llueixen alta costura. No és un negoci. El 1973, treballaven 700 persones als nostres tallers per crear vestits exclusius, avui és impossible cosir-ho tot a mà.

-¿Com s'esquiva la crisi?

-El secret de mantenir-nos 167 anys vigents i forts és oferir el millor que neix en el món de la moda d'una manera impecable.

-¿Quin client recorda amb afecte?

-Em vaig emocionar quan Juan Antonio Samaranch va lluir un vestit confeccionat als nostres tallers en la inauguració de Barcelona 92.

Notícies relacionades

Els diables de Gràcia tornaran a fer cercaviles de foc per festes

El dia que el Rei va assenyalar Arturo

-¿En què es diferencien un home i una dona a l'hora de comprar?

-Un home segueix les tendències però no solen agradar-li les més extremes; una dona s'arrisca més.