El Bicing elimina el 'soci invisible' i es planta en 115.000 abonats

Barcelona es divideix entre els que creuen que el Bicing ha ajudat a impulsar la bici urbana i els que opinen que ha generat una actitud de rebuig i odi cap als ciclistes. Tres anys i mig després del seu naixement, la bicicleta pública de Barcelona culmina la seva segona etapa, la de la consolidació del sistema, i dóna per finalitzadal'operació neteja, en què s'ha tret de sobre la gran majoria d'usuaris que van aprofitar la promoció inicial per apuntar-s'hi però que mai han usat la targeta més enllà de préstecs il·lícits a algun conegut. Així les coses, el Bicing ha passat en un any de 195.000 a 115.000 socis. Són 80.000 menys, fet que es podria considerar un fracàs si no fos perquè els usos diaris no han variat.

Francesc Narváez, regidor de Mobilitat, creu que el Bicing ha estat «el gran revulsiu de la bicicleta» a la ciutat i recorda que la implantació d'aquest sistema va doblar el nombre diari de desplaçaments que es fan en bicicleta pels carrers de la capital catalana.

TÒPICS NEGATIUS /Albert Garcia, portaveu de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta considera, en canvi, que la bici vermella i blanca de Clear Channel ha ajudat a «generar tòpics negatius i a crear en el vianant la sensació que l'estan perseguint», i sosté que el Bicing és una «estratègia per controlar l'ús de la bici a Barcelona». Garcia, a més, critica que el sistema el gestioni un servei que no té «res a veure amb el món de la bici» i veu absurd que la gent que no viu però sí que treballa a la ciutat no s'hi pugui abonar.

Eduard Freixedes, regidor de CiU, considera que el Bicing és «una bona idea mal gestionada» i avança que si Xavier Trias guanya les eleccions municipals de maig, la formació nacionalista «canviarà totes les bicicletes per altres de més modernes d'acord amb la imatge de disseny i excel·lència que ha de vendre Barcelona». Freixedes afirma que és «absolutament increïble» la «deserció» d'abonats, reclama replantejar «el nivell d'exigència amb l'empresa concessionària» i censura que l'ajuntament col·loqués «6.000 bicis al carrer sense que la ciutat hi estigués preparada». «El Bicing és un dels responsables de la mala convivència als carrers. Molta gent ha vist el conflicte que genera i per això ha deixat de fer-lo servir», considera.

Notícies relacionades

La Masia dels enginyers

La F1 potencia l’ocupació hotelera i la facturació dels restaurants

Haritz Ferrando, coordinador del Bicicleta Club de Catalunya, defensa que la bici pública «ha fet un bé a la ciutat» ja que «ha introduït la cultura de la bici de manera accelerada», i manté que el servei està «consolidat», encara que trobi a faltar «cursos de circulació per a ciclistes novells».

POTENCIAR BICIESCOLES / Xavier Corominas, secretari tècnic de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, opina també que el Bicing hauria d'anar acompanyat d'un curs sobre com s'ha de circular per la ciutat, fet que podria evitar que molta gent recorri a les voreres o bé que cometi infraccions: «Les biciescoles serien de gran ajuda per evitar la mala imatge que causa la difícil convivència amb el vianant», assegura.