Un peixater denuncia haver estat estafat per un inspector municipal

Un bon servei a vegades es paga amb propines, i fer els ulls grossos, també. Aquesta última era una pràctica habitual de molts comerciants fa dècades, explica un botiguer del Clot, quan per unes pessetones un inspector els podia aplicar les normes amb menys rigor de l'exigit.«Coses sense importància, un preu mal col·locat, una caixa posada on no havia d'estar...»Qui ho explica és Ricard Jardí, un peixater que des de la botiga que als anys 70 ja regentava el seu pare explica que ha vist desfilar uns quants funcionaris que sortien de la botiga satisfets. Encara que per ser més precisos, no tots se n'anaven d'acord amb lapropina.Recorda un d'aquests inspectors que li requeria el pagament en espècies, que no eren res més que uns cigars concrets que havia de portar-li al seu domicili.

Visites periòdiques

Jardí va acabar heretant el negoci i, amb això, també el pagament als inspectors, un fet que considerava«normal», fins que va descobrir, explica, que el funcionari de l'Ajuntament de Barcelona que el visitava des de feia al voltant de dues dècades per vetllar, d'una manera negociable, pel compliment de les disposicions, feia anys que estava jubilat. És a dir, tal com ho explica, estava davant d'una pobra imitació d'Heliodoro Lozano, el funcionari municipal acusat de cobrar per manegar llicències. En versió del denunciat, Alfons Goya, ha estat precisament l'escàndol de la trama corrupta de Ciutat Vella la que ha portat el peixater a «difamar-lo»perquè busca«notorietat».

L'estafa que treu Jardí a la llum la va descobrir el setembre de l'any passat, segons el seu relat i tal com ho va fer saber als Mossos.«Aquest senyorfeia més de 20 anys que venia a la botiga, al principi li donava 100 pessetes, m'estenia un rebut conforme havia passat, i venia el mes següent», assegura mostrant els papers de l'ajuntament que li entregava, evidentment, sense anotar-hi cap quantitat. Van anar passant els anys i lapropina va anar augmentant. Els últims temps, el pagament ja era de 50 euros.«A vegades estava tot correcte, però en ocasions em cridava l'atenció perquè acabava d'obrir la botiga i no estaven posats els preus, però no m'expedientava. M'estenia el rebut i punt», continua. Amb això donava per bona lainversió.

Però la crisi el va portar a intentar retallar despeses, reconeix Jardí. Per això, fa poc més d'un any va trucar a l'Ajuntament de Barcelona per comunicar que considerava excessius els 50 euros mensuals. La sorpresa li va venir quan al consistori li van dir que ja feia molts anys que la direcció de comerç i consum havia passat a ser competència de la Generalitat, que Goya feia cinc anys que estava jubilat del consistori i que les inspeccions en cap cas ni es cobren ni s'havien cobrat mai.

Notícies relacionades

La nova ordenança de civisme supera el primer tràmit

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

«Curiosament, dues setmanes després d'aquesta trucada va tornar a la peixateria per dir-me que l'havien canviat de zona i ara estava destinat a Sarrià»,afirma la presumpta víctima. Al desembre, Jardí va presentar la denúncia.«Al passar els mesos i no saber-ne res vaig anar als jutjats i em van dir que la denúncia estava arxivada. La justificació és que no l'havien pogut localitzar», afirma Jardí. El seu advocat ha presentat un recurs perquè es reobri el cas.

Malgrat això, Goya és fàcilment localitzable. Continua vivint a l'adreça que consta a la denúncia i atén al primer intent una trucada d'aquest diari. En una breu conversa, l'exfuncionari considera la denúncia«kafkiana i oportunista»i l'associa a«una represàlia per les vegades que el vaig haver d'inspeccionar». També assegura estar tranquil i li llança un repte:«Que presenti proves que ho acreditin això, perquè si no li pot esclatar a la cara».