'Esta tarde vi llover, vi gente correr...'

Era finals d'octubre del 1966 i la temporada de pluges s'havia acabat. Armando Manzanero passejava tot sol pels carrers de Ciutat de Mèxic i va decidir entrar al restaurant La Fuente. Estava assegut mirant per la finestra quan de sobte va caure un fort xàfec. Els vianants corrien com desesperats intentant trobar aixopluc. Armando somreia i aleshores va escriure unes línies per a una nova cançó: «Esta tarde vi llover, vi gente correr y no estabas tú…». En moltes cançons, el vent, el sol, la pluja i fins i tot els llamps són els protagonistes. George Harrison es va inspirar en el llarg i fosc hivern britànic del 1968 per escriure Here comes the sun, que pocs mesos després cantaven The Beatles. La pesadesa d'un dilluns i a sobre plujós es reflecteix a Rainy days and mondays, del grup The Carpenters (1971). Un altre cop apareixen la desesperació i la tristesa a Rain, de Madonna (1992), i a November rain, de Guns N'Roses (1992). ¡Quina mania de relacionar pluja amb tristesa! Per fi trobo una cançó de pluja optimista: Only happy when it rains (Només feliç quan plou), del grup Garbage (1996), encara que la més divertida és la cançó de finals dels 60 Les habla el hombre del tiempo, de Los Mismos. A la imatge adjunta podeu veure la portada de l'àlbum Mirage (1974), del grup de rock progressiu Camel. Un fenomen òptic realment aconseguit.