La cavalcada més musical

Bon ambient, millor companyia, clima ideal, organització impecable i desfilades perfectes. La cavalcada de la Mercè 2010 va fer vibrar i ballar ahir milers de ciutadans i va demostrar una vegada més com una capital d'un milió i mig d'habitants pot mantenir vives actituds, gestos i tradicions més propis d'un graciós poble on tots els veïns se saluden.

Un divertit diàleg entre un Joan Maragall molt encertat i l'alcalde Jordi Hereu -emulant la petició que el poeta va fer a l'alcalde del 1910 perquè convertís els gegants en patrimoni dels nens de la ciutat- va obrir les portes de Barcelona als 40 grups que van desfilar sense perdre ni una mica de força durant les tres hores de recorregut. La banda de la unitat muntada de la Guàrdia Urbana, amb els seus vestits de gran gala (també n'hi ha simplement de gala, però és per a ocasions menys rellevants), va inaugurar la festa amb 16 bonics cavalls que van ajudar a entendre per què a la cosa es diu cavalcada i no gegantada. Entre el públic, Marta Almirall, directora de festes de l'ajuntament, destil·lava orgull davant el resultat de gairebé sis mesos d'esforç. «Aquest any hem treballat molt la coreografia, el vestuari i la banda sonora», explicava a crits, davant la presència dels ensordidors percussionistes del grup Xirois, de Girona.

Les prop de 5.000 persones que van marxar pels carrers del centre van aconseguir que nens i pares s'aixequessin de les voreres i remenessin el cos tant amb una samba com amb un gegant del pi d'allò més ballador. Els més petits, sempre a primera fila, feien fotos amb el mòbil del pare i les seves cares d'emoció mutaven en proporció a les dimensions del gegant de torn. Com a novetats principals d'aquest any, va destacar la presència dels Ministrils del Camí Ral, una formació de 40 músics que tenen com a missió, des del 1991, acompanyar el bestiari festiu però que mai havia participat en la cavalcada. També van debutar, a iniciativa del consolat de Polònia a Barcelona, dos gegants de Chopin i Georges Sand per commemorar el 200 aniversari del naixement del virtuós pianista.

CLÀSSICS QUE NO MOREN MAI/ Remena, remena nena, El senyor Ramon o el Bugui- bugui van ridiculitzar qualsevol hit musical del segle XXI i van demostrar que la bona música, com la mala herba, no mor mai. Cançons conegudes per tots, tambors i balls de festa major van convertir el caminar entre el carrer de Pelai i la catedral en una autèntica demostració de participació ciutadana. El mateix Hereu es va haver d'arremangar el vestit per ajupir-se per ordre d'un jove timbaler que es va proposar posar a prova els genolls del respectable. Després de reconèixer que ha intentat en un parell d'ocasions carregar un gegant i que gairebé acaba «esllomat», l'alcalde va definir la cavalcada com la «síntesi de la Mercè», una demostració més de la «implicació de tots els barris».

L'homenatge musical es va tancar amb un espectacle de cua a càrrec del grup Xarop de Canya, que va voler fer el seu particular homenatge al modernisme de què era galant Joan Maragall. Dos joves al tàndem que va pintar Casas i el mateix Maragall

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

repartint salutacions van acompanyar el genial ball d'una vintena de nois i noies vestits d'època.

Just darrere, un cotxe de la Urbana i un altre de neteja. I més enrere, Barcelona; una altra vegada ciutat.