Pla urgent a BCN per frenar la invasió d'espais públics

On més es veuen i es fan notar és al centre de Barcelona, instal·lats durant hores i fins i tot nits a les seves places i carrerons.

Els nous indigents -persones sense feina i moltes vegades abocades a l'alcoholisme- i els nòmades

urbans -pernocten a la intempèrie durant mesos a la ciutat- estan tan enquistats en alguns punts de Ciutat Vella que l'Ajuntament de Barcelona ha decidit intensificar les actuacions per frenar el fenomen al districte més conflictiu. Una inversió extra d'1,87 milions d'euros, que ja ha començat, es destinarà fins a final d'any a renovar l'estructura d'algunes places, tancar diversos carrers per evitar la invasió nocturna i generar activitats que expulsin subtilment els que fan mal ús del territori. No obstant, el problema de l'ocupació d'espais públics s'estén amb rapidesa per altres zones, com Sants, Sant Andreu, l'Eixample i Sant Martí, per exemple, segons els nombrosos testimonis enviats ahir pels ciutadans a aquest diari.

A l'ull de l'huracà, com sempre, el centre de la ciutat és el que

concentra més vials ocupats per aquests nous perfils, diferents dels tradicionals sense sostre -gairebé no són problemàtics-, que l'ajuntament xifra en uns 1.400, i als quals s'ofereixen 748 llits en diferents centres socials. No sempre és fàcil diferenciar els diferents casos, però al marge de l'ampli espectre de situacions i de desarrelament social, l'evidència és que uns i altres fan del carrer casa seva, sigui per unes hores o bé per dormir. I és aquí on comencen els problemes, ja que molts ciutadans es queixen que la seva presència, amb freqüència, genera sorolls, brutícia, problemes de seguretat (es barallen entre ells i a vegades alguns grups delinqueixen) i, sobretot, una invasió senzillament física que evita l'ús normal de parcs i places als diferents districtes.

La regidora de Ciutat Vella, Assumpta Escarp, ha optat per executar la filosofia d'urbanisme preventiu defensat per la seva predecessora en el càrrec, Itziar González, que va estudiar els casos dels punts que generaven més conflictes de convivència.

Com ja va avançar aquest diari, més d'una dotzena de places s'han dinamitzat instal·lant-hi terrasses de bars i generant més ús cívic. Una fórmula que es mantindrà. No

obstant, la injecció d'1,87 milions que ja ha començat donarà per instal·lar tanques (als carrers de Plegamans i Salvador Seguí), condicionar solars d'ús públic, instal·lar zones de jocs infantils a més places, refer completament espais poc funcionals (com la plaça dels Peixos) i fer petites intervencions en carrers i places, que poden anar d'una il·luminació més potent que generi més seguretat a l'eliminació d'escales que exerceixen de punt d'assentament, millores en porxos o portals amb estructura que afavoreixi la instal·lació de grups i, sobretot, de mobiliari urbà que no propiciï invasions.

Els mobles estrella a retocar són els bancs, que del disseny de diverses places habitual van passar a ser ja fa uns anys monoplaça en algunes zones per evitar que s'usessin com a llits. No obstant, la fórmula no convenç, de manera que ara s'estan implantant els de capacitat per a diverses persones, però amb estructures de ferro que separen els seients i impossibiliten ajaure-s'hi.

PRECEDENTS / Fins ara l'ajuntament ja havia pres mesures en focus de risc com els carrers de Beat Simó, Morera, Hospital amb Egipcíaques i Ferran amb Rauric. En la llista de punts pendents d'actuació s'inclouen la plaça de la Vila de Madrid, de Salvador Seguí, dels Àngels, de George Orwell i altres, avança Escarp.

La regidora destaca que els casos d'indigència tradicional (sense llar) es deriven a l'àrea d'acció social, mentre que la Guàrdia Urbana intervé si es vulnera l'ordenança cívica, cosa habitual entre nòmades i grups que beuen.

Notícies relacionades

Nomadisme urbà, una mirada veïnal

BCN tancarà de nit els porxos de la Boqueria abans de finals d'any

Més informació a

www.elperiodico.cat