Josep Costa: «En aquest país falta sensibilitat amb la tasca dels antiquaris»

La 19a Fira d'Antiguitats de Vic, la segona més visitada d'Espanya, exposa aquests dies –fins diumenge, 29– 29.400 peces, amb articles de tot tipus. El visitant hi pot trobar des d'un moble isabelí i una talla religiosa fins a quadros, pintures, objectes forjats, segells i litografies. Josep Costa, que és llibreter antiquari de professió, ha estat present en gairebé tots els certàmens celebrats a la capital d'Osona. Només se'n va perdre la primera edició.

–Un assidu incondicional.

–La fira em permet contactar amb la clientela, de tu a tu. També aprofito per presentar novetats, com documents, litografies de la Barcelona del segle XIX i primeres edicions de novel·les catalanes d'autors com Mercè Rodoreda i Josep Carner.

–Per a la gent del carrer, ¿quins atractius té?

–Nosaltres venim aquí per presentar els nostres articles a la gent del carrer. Per a aquelles persones que tenen una col·lecció, o bé una casa decorada amb mobles antics o també els estudiosos que busquen un llibre.

–¿Quin és el seu producte estrella en aquesta edició?

–Un document de l'any 1300, en què Martí l'Humà concedeix una guàrdia de 10 soldats a un convent de Terrassa.

–¿Per quant el ven?

–El seu preu estarà a l'entorn dels 3.000 euros. El valor de les antiguitats a la fira és molt ampli i pot oscil·lar entre els 10 euros d'una postal fins als 40.000 d'una pintura.

–Vull comprar-li un llibre. ¿Quin preu té?

–Fixar un preu és bastant complex. Depèn de la conservació, la importància del llibre, l'enquadernació, la impressió, el paper. Si va firmat, això és un valor afegit. Però al final, el preu real és el preu que el client està disposat a pagar. I més ara…

–¿…?

–La crisi també ens ha afectat. El preu d'un objecte de primer nivell encara es pot mantenir, però el gènere menor, no. És més, el gènere de menor qualitat, la gent ja ni el vol. I nosaltres ens guanyem la vida amb tot el conjunt.

–La crisi no combina amb els petits luxes.

–Jo treballo amb la intenció de fer feliç el col·leccionista. Si un estudiós d'Ausiàs Marc es guanya bé la vida i li fa il·lusió tenir material de primer nivell, buscarà les primeres edicions. Si no va tan pròsper, llavors recorrerà a la biblioteca. És així.

–Internet els està donant una petita empenta.

–Les noves tecnologies ens han ajudat amb la difusió de les peces i la gestió del dia a dia. Però també han permès la intromissió en aquest mercat de molta gent, ¿com diria?... ¡deslleials! O sigui, persones que venen i compren però que no paguen ni un sol impost.

–No el veig gaire animat.

–En aquest país hi ha poca sensibilitat respecte a la tasca que porta a terme l'antiquari. I en definitiva, el que nosaltres venem és història.

Notícies relacionades

Collboni pressiona Airbnb amb un nou conveni i mesures penals

El Síndic demana allotjar famílies vulnerables en pisos turístics

FIRA D'ANTIGUITATS. Recinte firal El Sucre. Historiador Ramon d'Abadal, 5. Vic. 11.00 a 21.00 h. 5 euros.

11.00