entrevista amb l'historiador
Josep Calvet: «És inaudit que en democràcia regeixi una llei franquista de secrets»
Josep Calvet. /
Néixer al costat de la frontera natural dels Pirineus, que tantes persones van travessar fugint de guerres a una banda i a l'altra, el va situar ben aviat a l'escenari del seu estudi. Des de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Josep Calvet va centrar la seva atenció en el franquisme en les muntanyes pirinenques, fins que a l'Arxiu Històric Comarcal del Pallars Sobirà va topar amb la llista d'aquells que deixaven enrere la segona guerra mundial i van estar engarjolats a la petita presó de Sort. Estirant el fil d'aquelles vides, Calvet ha escrit Las montañas de la libertad (Alianza), que avui presenta.
—¿Quines n'han sigut les fonts?
—Fonamentalment, documentació d'uns 40 arxius d'Espanya, el de la Creu Roja Internacional, i fins i tot dels Estats Units. També he entrevistat un centenar de refugiats, francesos, belgues, holandesos, britànics, nord-americans i jueus. I veïns de pobles fronterers, com Viella, Sort, Figueres o Portbou, policies, militars...
—¿Va accedir a tota la informació?
—Malgrat que han transcorregut 70 anys, continua havent-hi restriccions per accedir a determinats fons documentals. El que està classificat com a «secret» o «confidencial», continua guardat sota clau als arxius militars i de la policia. És urgent desbloquejar-ho.
—¿Investigació amb censura?
—Sí, i no podem investigar el franquisme sense accedir als fons generats pels serveis d'espionatge i informació de l'Exèrcit. És necessària una llei que reguli l'accés a la documentació classificada. El marc legal que s'aplica és la llei de secrets oficials de 1968, promulgada per Franco… És inaudit que en plena democràcia aquest tema es regeixi amb una llei de la dictadura.
—¿Què li desperta més atenció de les històries de l'evasió?
—Moltes coses. Una, la paradoxa de fugir del nazisme per arribar a un país amb una dictadura feixista com la de Franco. Però també l'instint de supervivència i que ho deixessin tot per ser lliures.
—¿Per què és necessari conèixer els detalls d'aquests episodis?
—Fins ara es creia que Espanya es va mantenir al marge de la segona guerra mundial. Estudis com el meu revelen que el règim va empresonar i va conduir refugiats aliats a presons i a camps de concentració i va tornar desenes de jueus a França. Per tant Franco sí que va tenir a veure amb l'Holocaust. La connexió de la policia espanyola amb la Gestapo va ser intensa i directa.
–¿Què li deixa personalment aquesta investigació?
–Rescatar de l'oblit moltes persones que van col·laborar amb els serveis secrets aliats perquè els refugiats arribessin al seu destí. Donar a conèixer la història de molts guies que van prestar la seva ajuda a les xarxes d'evasió. I divulgar l'odissea dels refugiats per fugir de l'Europa ocupada pels nazis, travessar els Pirineus en ple hivern i el maltractament rebut per les autoritats espanyoles. Un episodi històric fins ara pràcticament desconegut.
'LAS MONTAÑAS DE LA LIBERTAD'. Ateneu Santfeliuenc. Vidal i Ribas, 23. Sant Feliu
Notícies relacionadesde Llobregat
19.30
- Reivindicació laboral Barcelona reformarà a la tardor els locals de socorrisme de les platges: últim estiu de les actuals garites
- Benvinguda a Instagram Cameron Diaz anuncia per sorpresa que ha sigut mare per tercera vegada als 53 anys: aquest és l’original nom del nen
- SECTOR IMMOBILIARI La construcció d’habitatges cau un 9% en plena crisi d’accessibilitat i no cobreix ni la meitat de les noves llars
- Al Palau de Pedralbes El Rei presideix a Barcelona l’entrega dels Premios Nacionales de Investigación: «Amb el talent científic per si sol no n’hi ha prou: fa falta suport»
- Nou cas L’alcaldessa de Sitges nega davant la jutge haver afavorit el seu fill en la concessió d’una parada al mercat municipal
