Desitjar un fill sord

La sessió a l’aula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona –ple d’assistents, com sempre– era amb un catedràtic de Filosofia de Harvard per parlar d’ètica i biotecnologia. Amb un protocol previsible: presentació de circumstàncies, conferència que segur que demà podria pronunciar a València, col·loqui i cadascú a recuperar el seu paraigua plegable, si pot ser. I de sobte, res de tot això. El primer indici el va posar en la presentació el doctorDaniel Gamper (UAB), pèl-roig a l’estil Einstein. Va advertir que al ponent li agradava parlar de «la justícia com a vinculada a la concepció del bé». Nou, però menys, encara que de seguida va afegir una pista sobre de què anava el següent: «¿Podem alterar les regles habituals de la biotecnologia per millorar l’esport?». Sentència : «La perfecció incomoda».

Notícies relacionades

La Masia dels enginyers

La F1 potencia l’ocupació hotelera i la facturació dels restaurants

Gamper devia conèixer o intuir el que preparava el conferenciantMichael Sandel,filòsof de la Universitat de Harvard, que va trencar amb tots els cànons previsibles. Va començar amb una història (els de les escoles de negocis en diuencas). Una parella de sordes volia tenir un fill sord. No ho consideraven una discapacitat sinó una identitat. Com que eren lesbianes, van buscar un donant que fos sord de cinc generacions. Van tenir el fill, sord. Petit silenci i Sander es va apoderar –i de quina manera– de l’auditori: «¿Qui creu que van fer bé?, ¿Qui, que malament?» La majoria va optar per la primera proposta, amb el suport de la gent del CCCB per facilitar el col·loqui (micròfons i traductors trilingües sense dificultat). Van guanyar els detractors: «L’ésser humà té dret als cinc sentits». «No podem decidir com ha de ser el nostre fill». A la contra: «La parella de sordes considera normal que el seu fill sigui igual que elles».

Sandelva tornar a la càrrega: «I si es tractés només d’elegir el sexe dels fills?» Va guanyar, a mà alçada, que aquesta opció no és correcta (en el fons, una opció ètica, perquè tècnicament és més que possible). Que sigui sord o que sigui nen o nena, ¿és diferent? Van créixer els comentaris: «No és el mateix escollir sordesa que escollir sexe»; «Els pares no han de considerar els seus fills com de la seva propietat»; «Elegir un fill no és com elegir una corbata. El que és determinant és estimar-los i cuidar-los». I molts més. Sense perdre l’alt nivell, res a veure amb un plató.Sandel, molt popular als EUA per la seva participació en programes de televisió de qualitat, va deixar el rastre que pretenia: l’ètica i la biotecnologia no estan enfrontats, malgrat que la segona porti una carrera imparable. I va deixar un llibre amb un títol que ho diu tot (o bastant):Contra la perfección(Marbot Ediciones).