Els poemes engabiats

El dia 15 d’aquest mes se celebra el Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat. Per cridar l’atenció sobre aquesta realitat, el Pen Català va organitzar ahir una sèrie d’actes que es completaran amb vetllades literàries i conferències: avui a Agramunt i el dia 28 a Potenza, Itàlia.

Entre els actes d’ahir va destacar a l’Ateneu Barcelonès una lectura de textos d’autors perseguits a càrrec de diverses figures literàries locals, com Maria Barbal. També hi van participar escriptors que han viscut la persecució en primera persona, com la poeta iraquiana Manal al Sheik refugiada actualment a Noruega o el novel·lista algerià Salem Zenia.

La lectura va tenir lloc al pati de carruatges de l’Ateneu i tenia un puntet escènic. Havien construït una gàbia de proporció humana de la qual queien unes cordes. Als extrems hi penjaven els textos d’escriptors presos o exiliats. Els escriptors participants entraven a la gàbia, escollien el seu text i sortien a fora a llegir-lo. No era mala idea, però haurien d’haver llegit els textos des de dintre de la gàbia i amb algun toc inquietant i gore a l’estil Calixto Bieito. Efecte que gairebé va aconseguir l’algerià Salem Zenia, que va passar un temps a dins buscant el seu poema en aquell estenedor del dolor que simbolitzava aquella gàbia.

Quan un servidor va anar a l’acte l’assistència de públic era microscòpica. Cosa trista, perquè sembla que cada vegada som més insensibles davant els delictes de consciència que associem amb llunyanies geogràfiques i morals, cosa molt més perillosa del que sembla

Notícies relacionades

Collboni pressiona Airbnb amb un nou conveni i mesures penals

El Síndic demana allotjar famílies vulnerables en pisos turístics

Una de les coses més interessants de l’acte és que es podia adquirir el llibre Escrits des de la presó, editat pel Pen Català i Aresta. El llibre és una interessant antologia de textos i poemes d’escriptors presos i conté una àcida, divertida i mordaç introducció de l’escriptor i premi Nobel russoamericà Joseph Brodsky, que sosté que hi ha una falta d’honestedat a intentar treure de la presó un escriptor i no la resta dels presos: «És com llançar un únic salvavides a un vaixell ple de gent que s’ofega en un mar d’injustícia». Al cap i a la fi, destaca Brodsky, una presó és plena de lectors i personatges d’un escriptor i és cruel separar-lo d’ells.

Amb una lucidesa irònica ho remata dient que un escriptor alliberat es pot dedicar a escriure un nou llibre i que llegir-lo ens ocuparà un temps que robarem al que dedicaríem a actuar contra la tirania. Escrigui o no, que quedi l’opinió tan lliure i espaiosa com ahir ho estava l’Ateneu.