Islam de portes obertes

Se celebra al Centre Islàmic Camí de la Pau la tercera setmana anual de portes obertes. Situat al cor del Raval i orientat a la comunitat pakistanesa, el centre, la cara visible del qual i diríem que mediàtica és la de Muhammad Iqbal, porta a terme una àmplia i notable activitat d’acostament religiós i veïnal.

I posats a fer-ho bé, inauguren la setmana amb convidats d’alt nivell. Juntament amb el cònsol general del Pakistan, el senyor Hussain Syed Ayad, vam tenir i vam escoltar ahir un vicepresident de la Generalitat: Josep-Lluís Carod-Rovira.

Abans que arribés, escalfaven l’ambient altres figures polítiques permanentment lligades al concepte finançament: Àngel Colom i Josep Maria Sala. L’actual secretari de formació i ciutadania del PSC consolava un membre del centre islàmic sobre alguna petició administrativa: «Tranquil, que estem mirant els permisos a Madrid». Ai, el vell fatalisme àrab i el centralisme imperial són l’autèntic mestissatge hispànic. «Inshalla», tant de bo, devia pensar l’home, resignat.

Bona assistència. Catalans d’origen, catalans del govern, un senyor amb una quipà jueva, musulmans piadosos i nens ecumènicament entremaliats. Arriba l’hora de l’oració i sona per megafonia el muetzí: «Haiya‘ala as-Salâh» (veniu de pressa a l’oració). Quan ja ha finalitzat el ritu ens donen la notícia de l’arribada de Carod-Rovira. Li porten dos rams de flors i li posen una alfombra vermella que Carod trepitja amb nostàlgia.

«Bismallah al rahman al rahim» en el nom de Déu el clement, el misericordiós. Així va començar Muhammad Iqbal el seu parlament en català, que, fidel al seu estil, va colar amb bona cintura alguna reivindicació per a la seva comunitat.

Notícies relacionades

FOTOS | Així es roda ‘Cronos’ a la Rambla de Barcelona: la pel·lícula sobre els atemptats del 2017

Cues pel 48 Open House Barcelona

I Carod es marca un paràgraf en urdú: «Shukriya. Salam aleiukum» (Gràcies. La pau sigui amb vosaltres). El vicepresident filòleg va alabar la convivència entre comunitats i religions com una cosa pròpia del país i va dir una frase que, tal com està de moguda la fiscalia aquests dies, un no va saber com interpretar: «A Catalunya som enemics dels judicis maniqueus».

Carod va animar els presents a construir «un islam a la catalana: obert i convivencial» Per acabar va rematar: «L’islam no ens pot ser estrany». I ben segur que les portes obertes del Centre Islàmic Camí de la Pau li donen la raó. Una altra cosa és que el nostre recel i la nostra voluntària ignorància no ens portin a traspassar aquest llindar, i això, més que un error seria una estupidesa.