El viaducte que dividia el Guinardó ja és història

El viaducte del Guinardóreposaja al cementiri de les infraestructures oblidades, juntament amb les vies del tren del Poblenou, l’escalèxtric de la plaça de les Glòries, en la seva versió fins al 1992 i, aviat, per la versió postolímpica del mateix tambor. Just 24 anys després que la piqueta enderroqués el tauler paral·lel a l’ara desaparegut, Barcelona culmina la caiguda del mur que dividia el barri del Guinardó i que donava a l’àrea una imatge perifèrica que res té a veure amb la seva cèntrica posició metropolitana.

Han estat sis mesos de treball de desconstrucció –valgui el terme en el seu just significat, ni que sigui per variar–, és a dir, d’abaixar els trossos del viaducte a terra i convertir-los en trossos. La diferència entre l’enderrocament i la desconstrucció la determinen les molèsties als veïns. Fonts municipals van afirmar ahir a aquest diari que s’han maximitzat les mesures amb l’objectiu d’evitar que el soroll i la pols fessin inhabitable la zona. «S’ha utilitzat la pinça més que el martell de demolició, justament per evitar una pols excessiva, però tot i així a vegades no hi ha hagut una altra manera d’atacar» una obra que ja al febrer, quan es va començar, es va definir com a «molt ben feta». Un altre problema afegit, i comú en tota obra que s’executi a Barcelona, ha estat la regulació del trànsit en una artèria molt sensible que suposa la continuació de la Ronda del Mig.

ENDERROCAMENT PER FASES / El viaducte ha estat enderrocat per fases. Els voladissos van ser demolits amb una pinça que va rosegar fins a trencar el formigó. A la part central, on es troben les bigues que sustenten l’enginy, es van portar a terme talls amb fil de diamant. El fil de diamant és un cable d’acer sobre el qual van inserits, a intervals regulars, anells amb diamants. El cable és accionat mitjançant una màquina i es fa servir per tallar gruixos excepcionals de formigó.

L’únic punt de discrepància en relació amb unes obres de moment exemplars, almenys pel que fa a respectar els terminis d’execució, és la discutida no demolició d’una part mínima del viaducte, entre els carrers de Cartagena i Padilla. L’ajuntament assenyala que se n’ha eliminat la part en voladís i que no en pot eliminar més sense causar danys al conjunt, ja que el fragment que resta exerceix com a mur de contenció en un terreny de fort pendent.

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

GREUGES VEÏNALS / Els veïns de la vorera de mar de la Ronda, per la seva part, es queixen del greuge que suposa que s’hagi «humanitzat», en paraules de l’alcalde, Jordi Hereu, tota l’àrea menys, precisament, el seu tram.

Després de la demolició arribarà l’hora de les obres d’urbanització, que ja han estat adjudicades a la constructora que va portar a terme el desmuntatge del tauler. Els treballs prosseguiran, per tant, i arribaran fins a la primavera del 2011, data de la inauguració de la nova ronda del Guinardó. És a dir, 18 mesos d’obres. El cost de l’operació és de 3,3 milions .