24 anys de presó pel crim d'Anna Permanyer

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 24 anys de presó Carme Badia i Joan Sesplugues per l'extorsió i l'assassinat el 27 de setembre del 2004 de la psicòloga barcelonina Anna Permanyer. La sentència, recollint el veredicte de culpabilitat dictat pel jurat, sosté que el mòbil va ser econòmic, ja que els imputats van obligar la víctima, abans de matar-la, a firmar un contracte per la venda d'un pis a l'edifici Atalaya de l'avinguda Diagonal que era de la seva propietat.

La sentència, redactada pel magistrat Fernando Valle Esqués, estima provat que l'assassinat es va cometre amb traïdoria i acarnissament. En aquest sentit, detalla que la víctima "no va poder-hi oposar cap defensa eficaç", ja que els cops que va rebre al cap li "van provocar atordiment, pèrdua de coneixement o un estat de coma". També exposa que el crim es va executar "augmentant de forma cruel i innecessària el patiment", ja que la psicòloga va ser colpejada amb un objecte contundent al cap i després se li van col.locar tres bosses de plàstic que li van causar la mort per asfíxia.

LLUNY DELS AFECTATS

Notícies relacionades

Les obres de la Rambla traslladaran les afectacions al costat Raval al juny

Collboni plantejarà tornar a suspendre les relacions de BCN amb Israel

El jutge imposa una pena menor a la reclamada pel fiscal per als imputats, que s'enfrontaven a una condemna de 30 anys de presó. Però, a la vegada, els prohibeix aproximar-se, durant el període de 10 anys, a una distància inferior a 1.000 metres dels domicilis i llocs on es troba la família de la psicòloga. La indemnització fixada per als parents pròxims s'eleva a 960.000 euros.

La resolució ratifica, al seu torn, la decisió del jurat d'absoldre la tercera persona que, en un principi, va ser acusada de l'assassinat: Anabel Toyas Pérez. Malgrat això, el jutge exposa a la sentència els seus dubtes sobre aquest veredicte. Així, incideix que "de les proves practicades en l'acte del judici se'n desprenen elements incriminatoris contra ella". Recorda que durant la investigació es va apreciar l'existència de "motius suficients" per considerar-la criminalment responsable, cosa que va portar el jutjat a decretar presó per a ella. "Però també és cert que en la vista oral s'han practicat proves de descàrrec que han servit al jurat per poder decretar la seva no-culpabilitat", relata la sentència de l'Audiència. Aquestes proves són el quadrant d'horaris del supermercat de Fraga (Osca) on aquesta persona treballava --elaborat per ella mateixa-- del qual es desprèn que el dia del crim no era a Barcelona.