Guinovart mor després d'una vida dedicada a l'art i al compromís

Josep Guinovart va morir ahir als 80 anys quan es recuperava d'un infart que va patir la setmana passada, poc després de la inauguració de la seva última exposició, Cartells d'un temps, al Museu d'Història de Catalunya (MHC). En aquesta exposició es reflecteix una de les qualitats latents en la seva trajectòria personal: el compromís amb el seu temps i un indesmaiable esperit crític.

Guinovart (Barcelona, 1927) va començar a estudiar art el 1943 assistint a classes nocturnes a l'Escola d'Arts i Oficis. Des dels 14 anys havia seguit els passos del seu pare i els seus oncles, pintors de parets. Precisament una de les seves obres més conegudes, Brotxa bandera, del 1970, exerceix com un manifest personal, amb un pot de pintura i una escala davant de les quals una mà empunya una brotxa de pintor. A partir del 1951, Guinovart --Guino, com era conegut habitualment en el medi artístic-- es va dedicar plenament a la pintura, al principi com a artista figuratiu amb treballs d'il.lustració de revistes i decorats teatrals. El 1953 va guanyar una beca de l'Institut Francès per estudiar cinc mesos a París, on va entrar en contacte amb el moviment informalista europeu i amb els expressionistes abstractes nord-americans.

MAR I TERRA

Molt influït pel seu origen --la seva mare era d'Agramunt-- i per les experiències de la seva infantesa al poblet lleidatà durant la guerra civil, Guinovart va tenir un contacte permanent i fidel amb la terra. Les seves pintures matèriques, a les quals aplicava grans de blat en germinació i rostolls, procedeixen en bona part de les seves vivències rurals, mentre que l'il.limitat repertori de tons de blau recorda el mar que veia des de la seva casa estudi a Castelldefels. Una foto més històrica que real el retrata sota el Pantocràtor de Taüll amb Tàpies i Cuixart, amb qui va fundar un grup artístic de breu recorregut. Encara que de tarannà poc gregari, Guinovart va ser un ferm company de viatge de l'antifranquisme catalanista, il.lustrant cartells, recolzant iniciatives i reinterpretant el Guernica amb el seu Homenatge a Picasso de l'any 1967, construït a partir d'un humil somier amb lligaments. Va combatre la guerra de l'única forma que va poder, com amb Retaule de Jerusalem, que el 2001 evocava el conflicte entre israelians i palestins, amb la fona que feien servir els més febles.

Notícies relacionades

BCN dona llum verda a les obres de la Biblioteca Provincial

Retirats un 30% dels anuncis de pisos de lloguer

Autodidacte, va llegir pel seu compte i va bolcar en les seves obres els ressons dels poemes de Miguel Hernández, amb qui es va sentir molt identificat, de Federico García Lorca i de Konstandinos Kavafis. Apassionat del jazz i el blues, va dedicar alguna de les seves pintures al gitano de Lleida El Parrano, intèrpret del garrotín autòcton. Les principals exposicions que han divulgat la seva obra els últims anys van tenir lloc a la Pedrera de Barcelona --concebuda pel seu gran amic Josep Corredor- Matheos--, la Tecla Sala de l'Hospitalet i a la seva galeria de sempre, la Joan Prats. A Barcelona, a més d'un mural d'homenatge a l'arquitectura catalana que va instal.lar al FAD el 2000, té dues escultures públiques, l'Homenatge al llibre al costat de l'Institut Francès i l'environnement Contorn-Entorn, que va ser desmuntada per l'ajuntament a l'antic Museu d'Art Modern i que ell va recuperar, va emmagatzemar i va restaurar pel seu compte per entregar-la al Poble Espanyol, on està exposada.

Cordial, escèptic i gran conversador, Guinovart cultivava la nostàlgia amb ironia. En el text que va escriure per al catàleg de l'exposició dels seus cartells anteposava la seva memòria personal al seu compromís social evocant la "frescor" dels anuncis de La vache qui rit, que veia quan el 1953 agafava el metro a París.