Retrat de totalitarismes

El segle d'Einstein i Planck havia resultat ser el segle de Hitler. La Gestapo i el renaixement científic eren fills d'una mateixa època. ¡Que humà que era el segle XIX, el segle de la física ingènua en comparació amb el segle XX, el segle que havia matat la seva mare!". Així escrivia Vassili Grossman (Berdytxiv, 1905-Moscou, 1964) sobre la recent història d'Europa en la seva novel.la, Vida y destino, obra cabdal de la literatura russa del segle passat que s'acaba de publicar en espanyol per primera vegada traduïda del rus per Marta Rebón en una cuidada edició de Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores.

L'aposta d'aquesta editorial per a la temporada --la primera edició serà de 50.000 exemplars-- ha estat comparada amb Guerra i pau o Doctor Zhivago. I qualificada com la gran novel.la del segle XX. Però els adjectius es queden curts. Apassionats d'aquesta gran obra com els escriptors i acadèmics Luis Mateo Díez i Antonio Muñoz Molina es proclamen "militants" de la novel.la que Grossman no va veure publicada en vida i que va sortir de l'URSS per mitjà d'Andrei Sakhàrov.

Víctimes i botxins

"Si vols ser escriptor has de llegir Vida y destino", li va dir un amic a Mateo Díez cap allà els primers anys vuitanta, quan la novel.la es va publicar per primera vegada a Espanya. Al text, Grossman retrata la societat de l'URSS amb el rerefons de la segona guerra mundial, des de la batalla de Stalingrad i els camps d'extermini nazis fins al terror de l'estalinisme. La seva grandesa, explica Muñoz Molina, està en el fet que descriu amb gran exactitud "la manera com el totalitarisme converteix les víctimes en botxins".

Grossman va cobrir com a periodista els esdeveniments més importants de la segona guerra mundial al seu país, mentre acompanyava l'Exèrcit Roig. Els seus quaderns de notes van ser recuperats per l'historiador britànic Antony Beevor, que en va treure bon profit per als seus llibres sobre la contesa.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Però l'escriptor i periodista rus, fill de la revolució comunista, va escriure Vida y destino sabent que mai veuria la seva obra publicada. El 1959 escriu a un amic anunciant-li que acaba d'acabar la tercera part però també expressant-li la seva por pel destí de l'obra. Un any després li van ser confiscats el text original i els apunts, i fins i tot la cinta de la màquina d'escriure, per la policia política del règim de Khrusxov.

"He escrit el que he pensat i sofert. No crec que falti a la veritat. No podria no escriure-ho per dur que fos", va dir llavors Grossman, que a Vida y destino parla per boca del protagonista Shtrum, jueu com ell, la mare del qual --també com l'autor-- va morir a mans dels alemanys el 1942.