Una guia retrata al detall els 81 arbres més habituals de BCN

Barcelona és una ciutat densament urbanitzada i amb pocs parcs, però als carrers hi ha ni més ni menys que 153.000 arbres de 119 espècies i 36 famílies diferents. Els arbres es poden disfrutar en directe i també a partir de manuals botànics amb fotografies, però la nova guia Els arbres dels carrers de Barcelona ofereix una visió insòlita: les fulles, els fruits i les flors apareixen a mida natural, com si es tractés d'un herbari sobre fons blanc. Si la fulla d'un castanyer d'índia mesura en realitat entre els 10 i els 15 centímetres, a la guia ocupa pràcticament mitja pàgina; si els durs fruits de la mèlia presenten la mida d'una bala, així de petits apareixen reproduïts en aquest volum. No són fotografies, sinó escàners amb un posterior tractament digital que aconsegueix una definició sorprenent.

La guia, publicada per la Universitat de Barcelona (UB) en col.laboració amb l'institut municipal de Parcs i Jardins, inclou làmines i fitxes amb les 81 espècies més representatives de la ciutat. L'obra --tant les explicacions tècniques com el tractament digital-- és el resultat d'un treball pacient dels biòlegs Jaume Llistosella, professor del Departament de Biologia Vegetal de la UB, i Antoni Sànchez-Cuxart, conservador de l'herbari del mateix centre universitari, que fa tres anys ja van publicar fent servir la mateixa tècnica un volum dedicat als arbres catalans. Aquesta nova guia és bilingüe (en català i en castellà).

MOLT VISUAL

"Hi ha llibres molt bons sobre arbres, però nosaltres hem volgut fer una cosa diferent. Per aquest motiu no apareixen fotos d'exemplars sencers --posa com a exemple Llistosella--. Que les fulles o les flors surtin a mida real pot ser molt útil perquè els estudiants aprenguin a reconèixer-les". L'única excepció també té fins didàctics: si hi ha un element que és molt petit, com la flor del freixe o el garrofer, s'ha ampliat i així s'indica. L'obra també permet observar en una mateixa il.lustració elements, com la flor i el fruit, que no són simultanis en alguns arbres. Pel que fa al text (el mínim indispensable), ofereix informació sobre la distribució geogràfica original, la família, el nombre de peus a Barcelona i on observar-los, l'època de floració i la nomenclatura científica.

Barcelona té una sorprenent diversitat arbòria, sense comparació en cap bosc europeu, a causa d'una tradició jardinera i botànica que es remunta de fa diversos segles. Els últims anys, l'ajuntament ha apostat per la consolidació i la reintroducció d'espècies mediterrànies, com alzines, lledoners i oliveres, però a la ciutat s'hi poden contemplar espèci- es de tots els confins del planeta, arribades des d'Amèrica (bellaombra, xicranda, magnòlia, tipuana, robí- nia), Àsia (sòfora, ginkgo, sapinde de la Xina) o Austràlia (eucaliptus, casuarina).

Notícies relacionades

Collboni pressiona Airbnb amb un nou conveni i mesures penals

El Síndic demana allotjar famílies vulnerables en pisos turístics

Malgrat tanta diversitat, 10 espècies segueixen representant pràcticament la meitat dels arbres: plàtan --que està perdent el seu domini aclaparador de mica en mica--, lledoner --la nova estrella dels carrers amples--, sòfora, om de Sibèria, tipuana, braquiquíton, robínia, pollancre (diverses variants), mèlia i olivereta.

A l'obra s'han eliminat les espècies amb menys de cinc arbres i les variants de jardineria molt semblants, com algunes mimoses. L'única absència significativa són les tres palmeres típiques de Barcelona (datilera, canària i margalló), encara que sempre es podrà argüir que no es tracta d'arbres, sinó de plantes. "A més a més, encara que les hi haguéssim volgut incloure, no ens haurien cabut a mida natural per motius d'espai", acaba dient Llistosella. De fet, les grans fulles de la figuera i de la catalpa pràcticament surten dels marges.