L'Arcadi Volodos més íntim

El cicle de concerts Palau 100 va rebre amb anhel els equilibrismes pia- nístics d'Arcadi Volodos, aclamat com a virtuós del teclat. Precedint-lo aquesta corpulència impenetrable, el pianista rus va sortir a l'escenari, va esbossar una salutació i es va capbussar en un món més íntim que l'univers acrobàtic i extravertit a què té acostumats els barcelonins. Reorientant el seu explosiu art a parcel.les més íntimes, Volodos es va haver de guanyar el públic amb altres armes, fet que el va obligar a estar preocupat per l'execució timbrada, el so transparent, un lirisme rigorós i la passió continguda en una execució que va anar de menys a més.

Una sonata de Clementi de so cristal.lí, però encara vàcua en el discurs, va anar seguida d'uns Brahms molt més intensos i demandants i una excel.lent interpretació de lesWaldszenen, op. 82, de Schumann, en què va brindar a cada peça un sentit, de manera que aconseguia passatges de gran bellesa. El torn de Liszt va arribar en la faceta més introvertida, i va destacar-ne unDie Trauergondelde regust dramàtic. En la generosa ració de propines Volodos es va deixar anar i va regalar a un Palau entregat aquelles piruetes i triples salts mortals amb tirabuixó tan seus.