Yoko Ono uneix forces amb el rock alternatiu a 'Yes, I'm a witch'

La mitologiabeatleno reserva un paper gaire amable per a Yoko Ono, culpada durant dècades de la dissolució del grup. És temps de relativitzar i ironitzar: l'artista japonesa, de 73 anys, ara torna amb un disc titulatYes, I'm a witch(Sí, sóc una bruixa), que sortirà a la venda el 5 de febrer i que la mostra envoltada d'un ampli cor de ments pensants del rock alternatiu, entre els quals hi ha The Flaming Lips, Cat Power, Antony and the Johnsons, Jason Pierce (Spiritualized), Peaches, Dj Spooky, Craig Armstrong, Le Tigre i Polyphonic Spree.

Yes, I'm a witchapareix com una barreja de disc de duets, d'autohomenatge i també de mescles. Conté un total de 17 cançons, totes gravades prèviament per Yoko Ono en diversos treballs. L'operació ha consistit a entregar les pistes vocals i instrumentals de cadascuna als artistes seleccionats perquè les reconstruïssin. Els intèrprets han elegit lliurement la cançó que volien reinventar i, la majoria, han retingut la pista vocal original de Yoko Ono, a la qual hi han afegit les instrumentacions i les veus.

VIATGE A 'CAMBRIDGE 1969'

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

D'aquesta manera, Antony aporta el seu segell personal aToyboat,peça recuperada del discSeason of glass(1981), i Jason Pierce, de Spiritualized, s'introdueix aWalking on thin hissi,deDouble fantasy(1980). The Flaming Lips viatgen més enrere en el temps, fins aCambridge 1969,una experiència que ha estat descrita com "un luxe poc comú" pel líder d'aquest grup nord-americà, Wayne Coyne.

"Vam agafar els xiscles primaris de Yoko Ono i els gemecs de resposta de John Lennon i els vam convertir en una melodia a l'estil d'Ornette Coleman. Tinc por que hàgim desintoxicat la interpretació artística més pertorbadora del rock", ha declarat Coyne. Entre els altres artistes vinculats al disc hi figuren Porcupine Tree, Apples in Stereo, Blow Up, The Brother Brothers i el productor de hip-hop Hank Schocklee. Tots confirmen el respecte que, malgrat tot, ha inspirat Yoko Ono a molts artistes experimentals del pop.