L'Institut d'Estudis Catalans obre la festa del centenari

Seran 15 mesos de celebració, amb més de 370 actes. L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) compleix 100 anys de cultura, nació i progrés. Un segle vital en la salvaguarda d'un patrimoni que també requereix ser difós, un dels objectius que s'ha marcat la institució per a aquesta rodona commemoració. La prova és la marató d'activitats programades fins al desembre del 2007, que ajudaran a difondre i a dinamitzar el sentiment d'un IEC que està en perfecte estat de salut. Ho va corroborar l'oncòleg català més internacional, Joan Massagué, membre de l'entitat i convidat excepcional de la gala inaugural que ahir va acollir el Palau de la Música.

La vetllada, de més de dues hores de durada i conduïda amb passió pel periodista Josep Cuní, la va obrir el president de l'IEC, Salvador Giner, que va parlar del passat, el present i el futur d'una institució que, va insistir,"reafirmarà encara més els seus vincles amb la societat".Giner va aprofitar l'ocasió per recordar les èpoques més dures, com quan"la dictadura ofegava"les seves activitats i"anul.lava o desfigurava les seves creacions, com la Biblioteca de Catalunya".Així com la"repressió política"que, en condicions

d'"inimaginable adversitat",va obligar alguns membres de l'Institut a reconstruir-lo"clandestinament".

L'APUNT DE MASSAGUÉ

El torn va ser després per a Joan Massagué (director de l'Institut de Recerca Biomèdica), que va admetre que el càncer segueix sent una"assignatura pendent".Per a aquest alpinista de la medicina,"s'ha arribat als primers pics d'una serralada tan complicada com dura".Però ja estem, va tranquil.litzar,"en el futur",encara que només es tingui entre un 10% i 20% del coneixement necessari per combatre'l en la seva totalitat.

El reclamat doctor, que dirigeix el programa de Biologia del Càncer a l'hospital Memorial Sloan-Kettering de Nova York, va oferir una autèntica classe magistral, amb diapositives incloses i un vocabulari accessible, que el públic va agrair.

També van intervenir en la gala Antoni Riera, vicepresident de l'IEC i responsable dels actes de commemoració, que va enumerar els nous reptes a què s'enfronten. I la ministra de Cultura, Carmen Calvo, que es va mostrar honrada d'haver pogut conèixer més de prop la història de Catalunya,"un fet indispensable per entendre'n la idiosincràsia".

CANVI AL GUIÓ

Calvo va explicar que tenia un discurs preparat que finalment va optar per descartar:"No és qüestió de recordar-los aquí la seva pròpia història",va argumentar. I va acabar alabant aquesta"Catalunya que, molts cops, ha brillat amb valentia".

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

L'últim a agafar el micròfon va ser el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que va recordar"que fàcil que és dir-se nació i que difícil que suposa ser-ho, amb totes les seves conseqüències; amb totes les seves exigències de cara al propi país i a fora".Maragall va repassar la mala fortuna de la colla de presidents que el van precedir:"Un va ser empresonat, un altre afusellat, un altre exiliat pràcticament tota la seva vida i un altre torturat".Va reconèixer que Catalunya té massa tendència a"reviure els seus patiments passats; a posar-los en un altar",en lloc de"mirar al futur, que és realment la seva obligació".I va rematar el seu parlament amb un emocionat"Visca Catalunya".

La vetllada, no podia ser d'una altra manera, va tenir com a clímax l'himne d'Els segadors, a càrrec del Cor de Cambra del Palau, i amb els assistents drets. Erudició, patriotisme i música van tornar a ser, una vegada més, les notes que configuren la banda sonora d'aquest Institut d'Estudis Catalans que, des d'ahir, està més que mai de celebració.