Marc Recha indaga en la figura de Ramon Barnils

Marc Recha es va tancar a l'habitació d'un cèntric hotel de Barcelona per escriure el guió del film que seguiriaLes mans buides. Va baixar a dinar i, quan va tornar, va presenciar com un lladre fugia amb el seu ordinador als braços per la porta de l'ascensor. Li va córrer al darrere, però no el va poder atrapar. Va acabar refredat, al llit i amb febre del disgust d'haver perdut tot el text. Al cap d'uns dies, el màster de creació documental de la Pompeu Fabra li va proposar dirigir una pel.lícula que girés al voltant del professor i periodista Ramon Barnils. Només una condició: havia de rodar sense guió, sense pàgines ni idees preconcebudes que delimitessin la seva capacitat creativa.

La vida, a vegades, et dóna pistes encertades sobre el destí. És el cas de Marc Recha. El director dePau i el seu germàiL'arbre de les cireresva acceptar el repte de treballar sense xarxa i es va entregar a un llarg procés creatiu del qual ha sorgit un film profund, sincer, complex, personal i intimista.Dies d'agostva inaugurar ahir la secció Catalan Focus de la trobada de cine de Sitges, després de ser als festivals de Locarno, Toronto, Sant Sebastià i Nova York.

Abans del rodatge, el primer pas va ser contactar amb persones pròximes a Barnils."No eren entrevistes, sinó converses",diu Recha, que encara conserva les cintes d'aquelles trobades amb Juan Marsé, Quim Monzó, Joan de Sagarra i Toni Miserachs."Les seves paraules eren com una música que es repetia al meu cap".Van passar dies de reflexió, fins que el cineasta va decidir buscar localitzacions en els agrestos paisatges de la Llitera i la Noguera, comarques pròximes al poble on va néixer la mare del periodista desaparegut fa cinc anys."Al pantà de Santa Anna, de sobte, vaig tenir clara tota la pel.lícula".

UNA 'ROAD MOVIE'

Aquell dia va començar amb el seu germà David --coprotagonista del film-- un periple geogràfic que recala en terres del Delta de l'Ebre.Dies d'agostés unaroad-movieen tota regla, el relat del viatger que persegueix una cosa aliena, i en el fons es busca a si mateix. Recha, conscient d'aquesta implicació personal, traspassa la barrera de la càmera i surt a escena per retratar en primera persona la sensació de buit que deixa la pèrdua d'un ésser estimat.

Notícies relacionades

Janet Sanz: «Si alguna cosa he fet ha sigut recuperar el somni de Cerdà d’una ciutat saludable»

Stella Maris, 100 anys d’atenció als mariners

Dies d'agosts'endinsa en una època molt especial, que molts han volgut oblidar."Barnils pertany a un temps en què era possible el canvi. La mecanització va arribar al camp, les ciutats es van transformar i les comunicacions ho van revolucionar tot".També parla del saqueig que pateix el paisatge quan l'home hi irromp amb les seves centrals nuclears i vies de tren.

"En el fons, és una reflexió sobre la dificultat de crear",diu el director, que compara la seva entrega a aquest film amb l'obra empresa per Xavier Pla quan el 1997 va escriureJosep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària."Parlava de les coses viscudes, però el personatge sempre era ell".El seu germà David afegeix que el personatge que projecta a la pel.lícula s'acosta"força"a la seva manera de ser."Va ser intens, tot i que treballar sense pautes marcades genera molta angoixa".El film no transmet aquesta sensació.