La Florida pren la paraula a l’Hospitalet

A més d’explicar-se en primera persona, sense filtres ni prejudicis externs i sense defugir del conflicte, intrínsec a la vida dels barris, la revista vol ser això: un instrument per aprofundir i ampliar els vincles entre veïns en un barri obrer pobre i empobrit. ‘Des de ja’ neix també, en el context del renaixement de l’associació de veïns, molt implicada en la revista i amb ganes de prendre la paraula en la necessària transformació del barri. Reivindicar-se com a subjectes protagonistes, per exemple, per dir, com deixen constància en un dels números de la revista, que no volen que cap veí sigui expulsat. Malgrat que, com qualsevol barri, la Florida és irrepresentable, la nova associació és, tot i petita, variada quant a perfils, com ho són els veïns d’aquests blocs de pisos minúsculs aixecats el 1955 per l’Obra Sindical de la Llar. «Pisos de menys de 40 metres quadrats que es van construir per acollir els més pobres de llavors i que amb cada crisi tornen a rebre la gent més de pobre d’aquests temps», assenyalen.  

El discórrer de la vida quotidiana

Volien i volen que la revista sigui un reflex de la realitat del barri, «que visualitzi el discórrer de la vida quotidiana de la seva gent; plural amb punts de vista i criteri diversos, que es manifesta en la seva diversitat lingüística, cultural, econòmica, política de gènere», prossegueix la presentació del primer número, que conté un article que es titula precisament ‘El renaixement de l’associació de veïns i veïnes de la Florida’. «Molta gent se’ns ha vingut a queixar de moltes coses, però són més els que ens han donat les gràcies per recuperar l’associació. Ens diuen que feia falta esperança i il·lusió, que, si no, ens enfonsem del tot. Hem descobert moltes persones lluitadores i molt intel·ligents», relaten. 

Una d’elles és Emilià Almodóvar, membre de la renovada associació i de l’equip editorial de la revista. «Som pocs, però persones molt diverses; amb ganes d’escoltar totes les veus del barri; en cas de defensar tots els veïns sense deixar ningú enrere», explica l’Emilià, arribat al barri fa pocs anys, davant el mural rere l’Ana Díaz Rico que il·lustra la portada de l’últim número. Un mural que també va servir perquè els veïns expliquessin, en aquest cas en forma d’il·lustració, la seva realitat, i on recorden coses que per a ells són importants, com que on ara s’aixeca el centre que rep el nom d’una històrica líder veïnal, abans hi havia una pista. Hi ha també un retrat de Camarón i una màxima: «Estimem la Florida». Al mateix lloc, els veïns van pintar un altre mural fa 10 anys i aquesta actualització és, en certa manera, un ‘aquí seguim’.

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

Francisco Rubio, membre de LaFundició, organització que dinamitza el Laboratori Editorial, explica que l’objectiu del projecte és introduir en l’esfera pública del barri, «altres relats sobre el barri diferents als quals s’han hegemonitzat des de les institucions i els mitjans de comunicació i que en molts aspectes, han sigut interioritzats per veïns». «No es tracta d’oferir la cara positiva del barri –destaca–, sinó d’introduir idees i debats que apuntin a les causes estructurals de les situacions i processos socials, i no només els efectes superficials, que habitualment són l’únic que s’explica», afegeix Rubio, que considera que moltes vegades, aquesta idea d’oferir «la cara positiva» en el fons «escamoteja el debat col·lectiu sobre l’arrel dels problemes».

Els netejadors de nínxols

Un dels articles que reflecteixen aquest «discórrer del barri des del coneixement de la vida als blocs», sense edulcorar i sense el to paternalista que la mirada bonista des de fora pot donar a les informacions (sense mala fe) o el to criminalitzar (amb ella) és, en el tercer número, un que descriu l’activitat que es genera al cementiri de l’Hospitalet els dies previs a Tots Sants. Relata com des de fa 20 anys, joves del barri s’ofereixen per col·laborar amb la neteja, endreça o canvi de flors dels nínxols que els sol·liciten, generalment persones grans que no poden accedir als nínxols on reposen les restes de les seves famílies. S’autoorganitzen i normalment la quantitat de diners que reben depèn de la voluntat dels mateixos veïns, no hi ha un preu fixat. Article, firmat per J. Santon, que explica també que les floristes que s’instal·len a la porta del cementiri en les mateixes dates, si no venen totes les flors naturals, les obsequien als nínxols que no han sigut visitats. «El gènere no es malgasta».