RADIOGRAFIA DEL PRESENT I MIRADA AL FUTUR

El documental 'Lesbos, una illa que espera' arriba a la gran pantalla

La pel·lícula és una producció de Badalona Comunicació amb la participació de l'AMB

captura-de-pantalla-2019-06-19-a-les-140427

captura-de-pantalla-2019-06-19-a-les-140427

2
Es llegeix en minuts
M.R.

Aquest dijous 20 de juny es projectarà per primera vegada el documental Lesbos, una illa que espera; una producció catalana que torna a posar el focus a l’illa grega. Aquest va ser un dels escenaris de la que ja es considera la pitjor crisi humanitària de la història del refugi i les migracions, després de la segona guerra mundial. La preestrena de la pel·lícula, dirigida per Susana Soldado i Raül López, serà a les 19.00 hores als Cinemes Girona de Barcelona.

¿Quin és el present de Lesbos? ¿I el seu futur? L’illa s’ha hagut d’adaptar a una nova realitat mentre espera que la Unió Europea obri els ulls, i això és sobre el que proposa reflexionar el documental Lesbos, una illa que espera, que compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de Lesvos Solidarity.

El 2015, més de 500.000 persones refugiades van desembarcar en aquest tros de costa grega. Fugien de la guerra i la pobresa, a la recerca d’asil en territori europeu. Avui dia, milers de refugiats continuen atrapats a Lesbos, mentre que els habitants de l’illa afronten una situació que posa a prova la cohesió social i els límits de la seva solidaritat. Aquest lloc s’ha convertit en l’aparador de l’actual política europea en gestió migratòria, i a la vegada en l’origen d’interessants iniciatives socials de caràcter humanitari i mediambiental, com és el projecte de reciclatge d’armilles salvavides.

Notícies relacionades

Persones refugiades, habitants i polítics locals, així com l’ONG badalonina Proactiva Open Arms –que va tenir un paper determinant en les feines de rescat– parlen sobre la complexa situació que estan vivint. Únicament a través de les seves paraules, la pel·lícula mostra de quina manera la ràbia, l’esperança, el cansament, la gratitud, el malestar i la solidaritat neixen i es barregen en el si d’aquesta societat que, tot i així, és capaç de crear projectes que poden ajudar a construir un futur per a l’illa.

L’AMB assumeix des del 2015 un fort compromís amb el Mediterrani, que s’ha traduït en la implementació d’una política específica de cooperació per al refugi. D’una banda, està recolzant països del Mediterrani oriental que estan acollint (Grècia, Turquia, el Líban i Jordània), especialment en projectes centrats en els drets dels refugiats i la sostenibilitat ambiental (aigua i residus). D’altra banda, també està treballant a Síria, el país que és el principal focus del refugi en l’actualitat. Concretament, el 51% dels recursos de les iniciatives s’han destinat a aquests territoris. És la primera vegada que l’AMB té projectes de cooperació en països implicats amb el refugi al Mediterrani que afecta milions de persones.

Temes:

Refugiats