Viatge a la dimensió desconeguda de Catalunya

“Les ciutats invisibles existeixen. De fet, deriven totes d'un model urbà que amaga tot allò que contraria la norma. Marco Polo va parlar d'una ciutat feta només d'excepcions, impediments, contradiccions, incongruències, contrasentits”.

Així ho va contar el viatger italià a l'emperador Kublai Khan, tal com recrea Italo Calvino al llibre ‘Les ciutats invisibles’. I aquesta és la metàfora emprada pel periodista i historiador Marc Andreu (Barcelona, 1973) per denominar molts dels barris o llocs metropolitans de la Catalunya d'avui on viuen milers i milers de persones.

“La invisibilitat és ben patent en els mitjans de comunicació que, en general, dediquen poc temps a aquesta realitat. I això, no obstant, no impedeix que les ciutats invisibles es facin notar cada vegada més i que, fins i tot, es comencin a fer visibles als ulls de molta més gent que la que viu en elles”, es pot llegir a l'epíleg del llibre.   

'Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana' recull en un sol volum els disset reportatges que l'historiador i periodista Marc Andreu va publicar a la revista ‘L’Avenç’ entre el 2014 i el 2015, en una secció homònima sobre barris o municipis especialment de la província de Barcelona, però també alguns de Tarragona o Girona (Salt).

Entre els de l'àrea metropolitana, clàssics com la Salut i Llefià de Badalona, La Mina de Sant Adrià o municipis com Badia del Vallès, però també incursions a realitats de to metropolità menys obvi com Igualada, Santa Margarida de Montbui o Rubí.

Juxtaposant-los, els textos adquireixen ara una nova dimensió i permeten fer lectures paral·leles entre ells. El treball s'enriqueix amb l'actualització de l'epíleg de la versió publicada i un pròleg del periodista Jordi Évole.

“Per a mi, al barri hi ha les millors històries, les més amagades, aquelles que normalment el poder vol posar sota la catifa perquè l'incomoden, perquè l'avergonyeixen. (…) Les coses han canviat, però tampoc tant. En molts casos, les ganes de mirar cap a un altre lloc es mantenen intactes”, ha escrit el popular periodista, natural de Cornellà.

L'encàrrec que 'L’Avenç' va fer el 2014 a Marc Andreu va sorgir de la intenció de la revista, segons rememora el seu director Josep Maria Muñoz, de “posar atenció a una realitat a la que, en general, se'n sol parar molt poca" i d'una preocupació "que enllaça amb la nostra trajectòria com a revista i el clima del catalanisme de quatre dècades enrere, quan va incorporar els denominats 'altres catalans'". Però també la voluntat de subratllar "una historiografia progressista i un periodisme compromès, en la línia de Josep Maria Huertas Claveria".

Muñoz creu que la secció convertida en llibre sobre “com viu l'altra meitat” de Catalunya (parafrasejant el ‘How the other half lives’, que el 1890 va publicar el fotoperiodista nord-americà Jacob Riis) és una contribució a “canviar les coses. Un esforç de visibilitat que és el primer i l'imprescindible per a tots els passos que hem de fer”.

PRESENTACIÓ AMB ADA COLAU I JOAN CALLAU, ALCALDE DE SANT ADRIÀ

Notícies relacionades

El pòdcast d’EL PERIÓDICO | S’incrementa un 15% la delinqüència a Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat

Interrompuda la circulació de trens a Montcada per la caiguda d’un arbre a la via

El llibre 'Les ciutats inivisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana' es presenta aquest dimarts 24 en un acte en la biblioteca Font de la Mina de Sant Adrià del Besòs amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el de Sant Adrià, Joan Callau, així com de l'alcaldessa de Badia del Vallès, Eva Menor, i la regidora de l’Hospitalet Mercè Perea. L'acte, com no podria ser d'una altra manera, comptarà amb la presència de l'autor, Marc Andreu, i de l'editor del llibre, Josep Maria Muñoz, director de la revista 'L’Avenç'.

Ni la data escollida per a la presentació -un any després de les eleccions municipals-, ni l'espai escollit -el barri de La Mina de Sant Adrià, un dels epicentres del fenomen ‘ciutats invisibles’-, ni els seus protagonistes -l'alcaldessa Ada Colau, que en la seva agenda política inclou constantment la necessitat de donar nova visibilitat als barris de Barcelona- són neutres, com es pot observar.