Barça-Madrid: El primer clàssic de Gündogan i Bellingham

Ilkay Gündogan i Jude Bellingham. La pretemporada acaba de començar i són els emblemes del Barça i el Madrid, que aquesta nit jugaran el primer dels clàssics que poden protagonitzar. Serà el més inútil de tots, però servirà per activar la dialèctica futbolística a dues setmanes del començament de la Lliga. Es jugarà, a més, a una hora raonable (23 h.) enmig de la gira nord-americana.

Un clàssic sense punts ni trofeus, però un clàssic que mai genera indiferència. Si Xavi es va sorprendre per la intensitat de l’Arsenal en l’estrena del Barça, farà bé a proclamar al vestidor que un partit davant el Madrid, que ha vençut en els seus dos amistosos anteriors (al Milan per 3-2 i al Manchester United per 2-0), mai és un amistós.

Gündogan i Bellingham representen la diferent aposta que els antagònics rivals col·loquen sobre la taula aquesta temporada per reeditar els èxits. El Madrid sent que s’ha de rejovenir amb el fascinant Bellingham (20 anys) per la vellesa de Modric i Kroos (tot i que ja té Camavinga i Tchouaméni) i el Barça creu necessitar l’experiència de Gündogan (32) per allotjar Gavi i Pedri.

Camins inversos

A l’immensament ric Florentino Pérez no li dol gens gastar-se 103 milions (i comprometre’n 30 més en variables si el noi respon a les expectatives) i Joan Laporta somriu alleujat al veure que Gündogan s’ha incorporat gratis, sense diners per invertir i sense límit salarial, afirma Javier Tebas, el president de LaLiga, per inscriure futbolistes.

Els dos símbols del mercat de fitxatges han traçat el camí invers per accedir a la Lliga. Bellingham va partir d’Anglaterra per triomfar a la Bundesliga amb el Borussia Dortmund, que s’ha emportat la milionada del Madrid, i Gündogan va sortir des d’Alemanya, des del mateix Dortmund, cap al Manchester City, d’on ha viatjat a Barcelona.

Bellingham ha disputat dos partits, ha marcat un gol i ha disparat la cascada d’elogis, tan fàcil de brollar quan es tracta d’un nouvingut, sobretot si és del Madrid, i Gündogan va passar desapercebut en els 45 minuts jugats davant l’Arsenal.

Els més cridaners

No són els únics fitxatges dels dos grans, però, sí, els que criden més l’atenció. Potser no són els últims, amb el madridisme esperant franciscanament el peix gros de Kylian Mbappé un any més. Xavi, per contra, sap que no rebrà cap galàctic ni res que se li assembli. Aspira que li portin un interior millor que Franck Kessie, si se’n va l’ivorià, i un lateral dret fiable.

Bellingham, el nen prodigi anglès que va debutar amb 16 anys en el Birmingham i va firmar els rècords històrics de precocitat de jugar i marcar –el seu club ha retirat el dorsal 22 per la gesta– ha eclipsat les incorporacions de Brahim Díaz, Fran García i Joselu. També, d’Arda Güler, encara per desprecintar al camp i, pel que sembla, un futbolista sorprenent en els entrenaments, expliquen les cròniques madrilenyes d’aquest esquerrà incomparable que també va pretendre el Barça i al qual no va poder accedir per la seva falta de solvència econòmica.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Més prosaics són Gündogan i els novells que presenta el Barça, veterans com ell: Oriol Romeu (31), el substitut de Sergio Busquets, i Iñigo Martínez (32), que taparà el buit més antic que va deixar de Gerard Piqué i repararà el dèficit d’un central esquerrà. El defensa basc es perdrà el primer clàssic de la temporada i el segon consecutiu en terres americanes. L’estiu anterior es va jugar a Las Vegas i va acabar amb el triomf blaugrana mitjançant un cacau a l’equip de Raphinha (0-1). El d’aquesta temporada es juga a Dallas: a l’AT&T Stadium d’Arlington, seu dels Dallas Cowboys, i davant 80.000 espectadors que estaran més o menys repartits per igual.

L’estrena de Gündogan i Bellingham, que coincidiran al centre del camp, serà el novè pols entre Xavi Hernández i Carlo Ancelotti. El tècnic blaugrana ha vençut en cinc, per tres del blanc, i tots dos poden retreure’s, mútuament, un 0-4 en camp aliè i una Supercopa d’Espanya conquistada a costa del màxim rival.