TRENDING BARÇA

¿Com descobrir reunions sobre fitxatges del Barça? Un reporter de Jijantes explica el seu mètode fructífer

¿Com descobrir reunions sobre fitxatges del Barça? Un reporter de Jijantes explica el seu mètode fructífer

FCB

6
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

A la cafeteria d’un hotel de luxe de Barcelona espera a primera hora Carlos Monfort amb l’aspecte primaveral propi de l’edat (23 anys), malgrat que el dia anterior havia sigut llarg i mogut. Va tenir la sospita que Mateu Alemany viatjaria a Munic a rematar el fitxatge d’Ilkay Gündogan, així que es va despertar quan encara era de nit i va agafar el primer vol a la ciutat bavaresa. No va coincidir a l’avió amb el director de futbol del Barça, de manera que va esperar a l’aeroport alemany l’arribada del següent vol procedent de Barcelona. Aleshores es va posar intranquil. «¿I si tot no és més que una pel·lícula que m’he muntat?», va pensar.

En aquell moment d’inquietud, li va arribar al mòbil un missatge tranquil·litzador. Una foto d’Alemany a la terminal del Prat que li enviava un seguidor de Jijantes. «És la força de la marca. Moltes vegades la gent m’avisa de coses que veu. És una audiència que no és de milions però està molt, molt implicada i és una cosa que m’alegra molt», explica.

Efectivament, Alemany es va desplaçar a Munic i Monfort va poder gravar la seva arribada, que va donar l’alerta al món barcelonista sobre la imminència del fitxatge del centrecampista alemany. ¿La part frustrant? El periodista va voler seguir els seus passos, intentar gravar la trobada amb el jugador, però de seguida li va perdre la pista. No el va tornar a veure fins al vol de tornada, ja a la nit. 

Guàrdies nòmades

Jijantes, l’espai de futbol i espectacle a Twitch de Gerard Romero, floreix en aquesta època de mercat en què els directors esportius dels clubs i els agents es reuneixen per negociar traspassos (i comissions). Monfort, ho admeten rivals embrancats en comeses similars, ha recuperat el valor del vell gènere de les guàrdies periodístiques. Lluny queden els temps d’espera davant les oficines de Josep Lluís Núñez al carrer d’Urgell que recorden els veterans de l’ofici. 

El que segurament distingeix Monfort és que les seves són guàrdies nòmades. No es manté en un lloc. Està en moviment permanent, ensumant en els quatre o cinc escenaris que es produeixen les reunions d’interès, i fent seguiments a distància en el seu cotxe, la seva veritable redacció. «És que en veritat és un club més petit del que sembla. Tot passa en uns quants llocs», afirma.

Té una bona llista d’èxits, entesos com a tals exclusives sobre trobades i negociacions, amb el Barça com a únic eix. Les més recents: el sopar de Pep Guardiola amb Joan Laporta. La conversa, que no va poder filmar, amb el pare de Leo Messi a la sortida d’un sopar, en el qual li va assegurar que el seu fill no tornaria al Barça. L’operació de genoll d’Iñigo Martínez. El fitxatge del central senegalès Mikayil Faye. El dinar de Javier Tebas a casa de Laporta. El viatge d’Alemany a Birmingham per segellar el seu acord, frustrat al final, amb l’Aston Villa. La cita a Munic per Gündogan... «¡Estan passant coses!», pot cridar Romero en directe.

La feina de la seva vida

«Tinc la sensació d’haver trobat la feina de la meva vida. De petit volia ser periodista i detectiu. Se m’han ajuntat totes dues coses. Ara són tres mesos d’adrenalina pura, els tres mesos més feliços de la meva vida. Prefereixo fer això que ser a la platja», afirma amb desarmant entusiasme juvenil. «La meva nòvia i els meus amics em diuen que no sé desconnectar». Està en alerta permanentment.

La cafeteria d’hotel on es produeix aquesta xerrada és un dels escenaris que visita amb regularitat. Sempre pot topar amb algun agent de pas per la ciutat. «El 90% de les notícies me les trobo. De vegades sé que hi ha algun representant, però la gràcia d’aquesta feina és que quan comença el dia mai saps què pescaràs. En certa part no depèn de tu. Hi ha dies en què no agafes res».

Pot començar el dia en aquesta cafeteria. O a la Ciutat Esportiva. O a la terminal de vols privats de l’aeroport (revelació d’un secret: Monfort és un addicte a l’aplicació del Flight Tracker). I continuar en algun dels dos o tres restaurants (cars) on els governants del Barça reserven reunions de feina. «És una qüestió d’olfacte, de picardia i de parlar amb molta gent, guanyar-se la seva confiança. De vegades treus un fil que pots estirar de persones molt alienes al Barça».

Ens posem escèptics. ¿No es beneficia el seu canal de moltes filtracions per part de Mateu Alemany? «Quan sento això em fa molta ràbia. També sentia que a l’anar-se’n Jordi Cruyff ja no agafaríem res, i mira. Sé que soc jove, que no soc ningú, però em fa ràbia quan es diu això perquè penco molt. De vegades m’agafen ganes de respondre: ‘Escolta, vine amb mi a passar un dia i veuràs quantes filtracions d’aquestes rebo’». No ho farà. Es desviu per una exclusiva, «però sense ser cabró amb ningú, ¿eh? Només que vaig a la meva». Li consta que algun altre reporter ara el segueix, pendent dels seus moviments. 

L’ajuda de l’audiència

I on no arriba la seva intuïció, els seus contactes o els seus coneixements, l’assisteix l’audiència de Jijantes. Un dia va fer una foto a la Ciutat Esportiva d’algú que no va saber identificar, camí de reunir-se amb la cúpula blaugrana. «Gerard Romero va posar la foto en el programa i va demanar ajuda, i de seguida van sortir diversos comentaris de qui era. Es tractava de Piero Ausilio, director esportiu de l’Inter de Milà. Ens va servir per esbrinar de quins jugadors havien parlat. És fantàstic tenir una audiència així».

Notícies relacionades

Mira de divulgar per les xarxes les seves notícies coincidint amb el programa, cada dia de 12 a 14.30 hores. Explica en directe l’última hora del que s’esdevé a les oficines blaugranes, i mostra el seu característic tupè a l’estil de Riqui Puig.

I així seguirà, amb l’adrenalina al màxim, fins al tancament del mercat estiuenc, l’últim dia d’agost. «Sé que em desinflaré. Ja em va passar l’any passat. Tocarà conformar-se amb les rodes de premsa de Xavi o Elena Fort, i no és el mateix», diu amb mig somriure.