«El relat és més important que la veritat», reflexiona Jaume Masferrer, ja lluny del remolí del Barça

Jaume Masferrer s’ha posat a escriure un llibre. Es diria que té un propòsit de catarsi personal. «No es tracta de passar comptes amb ningú, ni de treure draps bruts», explica en una cafeteria de l’Eixample. Masferrer fa molt temps que no parla davant cap mitjà, mossegant-se la llengua, diu. «Ordres de l’advocada». Per això aquí ho fa sense abordar el Barçagate, el cas que va provocar la seva detenció, que el portarà pròximament a judici junt amb Josep Maria Bartomeu i que va fer que sentís que havia tocat fons.

Masferrer va ser l’assessor principal de Bartomeu i l’encarregat de gestionar els informes de l’empresa que havia de monitoritzar la conversa a les xarxes socials sobre el Barça i el president i que va derivar en un huracà mediàtic, policial i judicial ben conegut. «Tinc la consciència molt tranquil·la i crec en la justícia», es limita a dir. Una experiència que ha tingut repercussions personals i familiars molt profundes, però que també, pensa ara, li ha proporcionat un creixement interior que busca plasmar en aquest llibre incipient.

Al seu cap ballen idees sorgides de veure’s enmig d’un remolí i sentir que la seva reputació ha sigut injustament apallissada. Busca transformar aquesta vivència negativa en un missatge positiu. «Hi ha dos conceptes bàsics que vull desenvolupar: primer, que és més important el relat que la veritat, i que aquest relat, quan passa a una esfera jurídica, adquireix una dimensió tan gran que tapa aquesta veritat; segon, estem en un moment en què és més important qui diu una cosa que el que en concret es diu. Quan s’ajunten totes dues, es converteix en una cosa molt perillosa. I és una pena, perquè es poden construir relats molt interessants sobre la veritat».

Sentir-se alliberat

Masferrer indica que se sent «molt alliberat» fora del Barça, però és evident que encara no pot oblidar tot el que li va passar arran del cas en qüestió. «És molt bèstia que vinguin a detenir-te a casa davant de la teva filla», rememora. «Ella, la Clàudia, com el meu altre fill, el Guille, són el més important de la meva vida, i veure-la patir d’aquesta manera...» Engoleix saliva.

Lamenta que hi han hagut «amics que han dubtat de mi, persones que em coneixen bé van optar per no trucar-me», però res es pot comparar a la contemplació del patiment familiar. «La part bona és que va fer que m’aixequés, em vaig fer fort, se’m necessitava a casa», remarca amb determinació. «I la meva dona Nathalie ha estat sempre al meu costat: s’ho mereix tot».

L’historial professional

Abans de tot això, abans d’entrar al Barça, Masferrer tenia un historial professional que vol posar en relleu. Sempre en el món de la comunicació i la publicitat. «El Barça no ha sigut el més important de la meva carrera», remarca. Va ser director de comptes de publicitat d’una agència abans de ser nomenat director de publicitat, promoció i disseny de Barcelona 92, on va conèixer Sandro Rosell i tants altres prohoms de la ciutat.

D’allà va passar a una agència catalana de publicitat i després «a la més creativa del món, a Madrid. Vaig ser director general i portàvem el compte de Coca-Cola als Estats Units i d’altres marques molt importants. Estava en un molt bon moment professional».

La mort per culpa d’un càncer de la mare del seu fill gran, quan aquest tenia 10 anys, més enllà del dolor personal, d’alguna manea va truncar la seva carrera, creu. Va tornar a Barcelona, a fer-se càrrec d’ell. Va muntar diverses agències a la capital catalana i va entrar en contacte amb el món Barça. Recorda amb orgull que va formar part de la campanya de tres eleccions presidencials guanyadores consecutives, de Laporta, Rosell i Bartomeu. Fins que va entrar al club, primer com a assessor extern i després en nòmina, i va explotar el Barçagate. «Tot aquest currículum l’han matat», diu amargament.

Campanya internacional

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

No vol transmetre una imatge victimista. «Hi ha vida fora del Barça, que certament és una trituradora, i estic en un projecte molt maco que em proporciona molta satisfacció. Té a veure amb el sector de la salut. És una campanya internacional. I sé que el que faig és molt beneficiós per a la gent, té un retorn social. Això m’omple, em fa sentir optimista i amb més ganes de fer moltes coses».

I, en les estones lliures, escriu el seu llibre. No sap encara fins a quin punt el farà personal. I sap que el Barça no en serà protagonista, sinó una palanca, com altres empreses i institucions, per a les seves reflexions. Sap que hi vol plasmar «les conseqüències de construir un cert tipus de relat en la nostra societat» i que contindrà en el fons una crítica mediàtica. «Abans que res busco que qui el llegeixi se senti bé a l’acabar-lo», conclou.