El Barça celebra la seva Lliga: «Això només acaba de començar»

4

Es llegeix en minuts

Marcos López

Periodista

ver +

Per què confiar en El Periódico

20 de de maig del 2023. Actualitzada 21 de de maig del 2023 a les 09:38

0 Comentaris

«No dubteu, això només acaba de començar», va cridar Busquets, mentre el Camp Nou corejava, per fi, el seu nom. Ho diu el capità que deixa el Barça després de 15 anys i fent-li un petó a la seva novena Lliga. «‘Presi’, no estem tan malament», va aclamar després Xavi, amb el micròfon a la mà, parafrasejant Joan Laporta, el president del Barça, que li va donar el comandament del projecte, just abans de ser mantejat pels seus jugadors. L’equip va perdre contra la Reial Societat (1-2), però això era el menys important perquè el barcelonisme es va congregar al seu temple, al que li queda un partit de vida, per celebrar una Lliga que ha de ser el punt de partida de la reconstrucció. Amb Messi o sense. Però el Barça, connectat com mai amb la seva gent («heu estat espectaculars tot l’any, és de ‘gallina de piel’», va dir Xavi recordant la mítica frase de Johan Cruyff), s’ha aixecat a Espanya, però necessita aixecar-se també a Europa.

Nit festiva. Tan festiva que algú, com Kounde, la va començar abans d’hora provocant el gol de la Reial Societat. Va passar de tot en la penúltima nit al vell Camp Nou. Va arrencar amb un respectuós passadís de l’equip basc, que no fa un drama d’una cosa que és tan senzilla com un gest d’admiració cap al campió, amb el Camp Nou corejant feliç el crit que celebra el títol que tant necessitava el club per disposar de l’«estabilitat» que impulsi el projecte que lidera Xavi. Amb Mateu Alemany assegut, un cop més, a la llotja de l’estadi. Com si mai se n’hagués anat a la Premier. En realitat, no va marxar. Va dir que se n’anava i a les dues setmanes ja estava picant a la porta del despatx del president Joan Laporta. «L’Aston Villa tenia un projecte esportiu impressionant, un dels millors entrenadors d’Europa. Després d’una reflexió personal el meu lloc és aquí, el Barça és un dels millors clubs del món. El meu lloc és aquí», va dir el director de futbol blaugrana a DAZN. En aquests estranys 15 dies, el Barça no es va moure del seu lloc; Mateu, sí.

«‘Presi’, no estem tan malament»

«‘Presi’, no estem tan malament»Un cop començat el partit que servia per commemorar aquesta Lliga tan valuosa en què ningú (ni el Madrid, ni l’Atlètic) han sigut capaços de seguir el ritme de l’equip de Xavi, el Camp Nou, que es va acostar als 90.000 espectadors (n’hi havia 88.049), es va convertir en l’escenari perfecte perquè el culer exhibís tots els sentiments.

Primer, un minut de silenci per a una llegenda. Van honrar callats Ferran Olivella, el capità que va defensar amb un compromís indiscutible la samarreta blaugrana en els anys tan durs de la travessia de la dècada dels 60. Un minut que va servir per recordar el desaparegut Iñaki Alkiza, expresident de la Real; i també Jaume Amat, exdirectiu blaugrana.

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El silenci va ser el pròleg del crit contra l’enemic de sempre («boti, boti, qui no boti, madridista és», van cridar milers de persones) i després va venir l’inevitable viatge cap a la nostàlgia. Arribat el minut 10 va retronar el Camp Nou unit per un nom: «¡Messi, Messi, Messi!». Si torna Leo, una cosa que encara no està concretada, pendent del fair play salarial, ja no serà en aquest estadi. Tornaria a la muntanya olímpica on al Barça li tocarà viure llogat durant, almenys, 18 mesos. Alegria, silenci, nostàlgia i fins i tot un crit que amb prou feines s’havia sentit i això que fa tres lustres que desplega la seva saviesa al mig del camp. Però ha hagut d’anunciar el seu adeu perquè el barcelonisme li faci el tribut que mereixia durant anys i anys d’oblit, sepultat per l’anonimat que li conferia el seu rol, enlluernat per la llum que desprenien Xavi, Iniesta i, per descomptat, Messi.

Just quan se’n va, es va sentir, per fi, el seu nom: «¡Busi, Busi, Busiiii...!». Ni el gol de la Reial, previ error koundenià, va alterar l’ànim del culer, entusiasmat amb aquesta Lliga que li proporciona «credibilitat», com ell mateix va dir, a Xavi. Al ser substituït Busquets per Eric Garcia, l’estadi, que viu els seus últims dies d’existència, es va estremir d’emoció. I això que el Barça perdia 0-2. Però milers de culers es van posar drets per acomiadar el capità, que va pujar després, acabat el partit, a la llotja per rebre el trofeu de mans de Luis Rubiales, el president de la Federació Espanyola de Futbol. El protocol mana sobre el futbol. La copa va ser recollida a la llotja i no al camp on es juga a futbol, amb milers i milers de culers assistint feliços a la volta d’honor d’un equip que li ha tornat l’alegria.