Barcelona, UEFA i LaLiga: la bronca que no cessa

A falta d’explicacions raonables –es fan pregar– sobre els motius pels quals es van pagar 7,5 milions d’euros a les empreses de José María Enríquez Negreira durant almenys 18 anys, Laporta s’ha enfundat l’abillament de Rambo i es dedica a disparar contra aquells disposats a desprestigiar el Barça, que n’hi ha en abundància. Entre ells, clarament, Javier Tebas, que no passar una ocasió per malmetre la directiva de Laporta, barrejant sovint el necessari rigor amb la intoxicació, la pulcritud de la competició amb l’enverinament ambiental.

Ahir el Barça va reclamar la seva dimissió, en aquesta guerra de guerrilles que l’un i l’altre han adoptat, a compte de la interpretació d’un document del sumari del cas Negreira publicat a ‘La Vanguardia’. En el comunicat contra Tebas, el club assenyala que «se sent víctima d’un linxament mediàtic per uns fets que mai han passat: el Barça mai ha comprat àrbitres. En aquest assetjament han participat un grapat de mitjans i opinants amb més o menys mala intenció, i amb LaLiga entre bambolines atiant el foc contra el nostre club, amb aportacions del seu president que només han anat en una direcció: intentar condemnar-nos davant l’opinió pública abans que es jutgin els fets».

Investigació en marxa

Malgrat totes les vistoses espurnes que solen produir els xocs amb Tebas, una amenaça més gran plana sobre l’entitat barcelonista: la que procedeix de la UEFA. Que serveixin com a avís per a navegants les declaracions d’Aleksander Ceferin, l’advocat que presideix el màxim organisme europeu. «La situació és summament greu. Segons la meva opinió, un de les més greus en el futbol que jo hagi vist», va dir sobre el cas Negreira en una entrevista al mitjà eslovè Ekipa SN que es va donar a conèixer ahir.

Cal recordar que el Barça, com a precursor de la injuriada Superlliga, no compta realment amb les simpaties de la UEFA. La Superlliga és un assalt en tota regla al lucratiu negoci de l’organització de les competicions europees. No es quedarà de braços plegats, així que Ceferin va assegurar que a nivell domèstic, l’assumpte «està prescrit» i no pot tenir conseqüències esportives, però a nivell europeu és una altra cosa. «Quant a la UEFA, no hi ha res que estigui prescrit», va afirmar. Si no és una amenaça, se li assembla molt.

La comissió d’Ètica i Disciplina de la UEFA va anunciar el 23 de març l’obertura d’una investigació al club blaugrana per una «possible violació» del marc legal de l’organisme europeu. Els inspectors nomenats per al cas són els suïssos Jean-Samuel Leuba i Mirjan Koller. 

Un d’ells ja va ser designat per investigar el projecte de la Superlliga europea. En aquella ocasió, la UEFA va obrir un procediment contra el Reial Madrid, el Barcelona i el Juventus que va acabar suspenent temporalment. 

L’obsessió de Tebas

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Segons publicava ahir ‘Mundo Deportivo’, els inspectors van visitar la setmana passada les oficines del Barça per recollir informació sobre el cas Negreira. Unes indagacions sobre les quals el club ha de caminar amb peus de plom i sobre els quals s’esperen conclusions a principis d’estiu. La por més gran: la prohibició de participar per una temporada en la Champions. De moment, complint amb el protocol, el Barça va informar que la temporada vinent jugarà com a local a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Ja es veurà si podrà fer-ho. 

La UEFA no és LaLiga i contra ella no brama per ara Laporta, que reserva les seves paraules més inflamades per a Tebas i els mitjans més inclinats a colpejar el fetge del club. El va avisar abans de l’últim partit de Lliga contra el Madrid. «No només ens defensarem, sinó que atacarem». Dissabte, davant penyistes andalusos, es va envalentir: «Defensarem el Barça fins a l’última gota de sang», va cridar. I ahir, en el comunicat, va buscar el centre de la diana a l’assenyalar el president de LaLiga per la seva «obsessió per perseguir el FC Barcelona, mostrant constantment la seva aversió i manifesta antipatia cap al nostre club». Queden, sens dubte, més episodis en aquestes guerres en què el Barça té les de perdre.