Laporta demana a crits a l’equip que salvi la seva presidència

Masip insistia en l’única defensa que ha utilitzat fins ara Laporta, per no dir el Barça, per enfrontar-se a la resposta (perdó, encara no hi ha hagut resposta, n’hi haurà després de guanyar o empatar amb el Reial Madrid i assegurar-se la Lliga) del cas Negreira: ens ataquen, ens volen doblegar, no admeten que siguem líders, ens volen enfonsar i arrabassar-nos el club i aquí estem, davant de tots, al descobert, enfrontant-nos a ells i, si venen, ens trobaran. No només ens defensarem, ¡atacarem!

Sorpresa en directe

Insisteixo, a Masip se’l veia emocionat, fora de si, com a gran culer i guanyador que se sent. Se l’intuïa una mica trasbalsat (¡compte!, entenguin-me, en el bon sentit de la paraula, si és que pot tenir un bon sentit, aquest vocable) i sí, jo almenys vaig arribar a la conclusió que li queien les llàgrimes.

Però de sobte tots, inclòs el protagonista de la xerrada, de l’entrevista, els presentadors, els tertulians, els oients, jo mateix, vam tenir una gran decepció (o no, sí, sí, decepció pel que havíem imaginat, culpa nostra per imaginar-ho), i és que l’assessor no estava ni emocionat, ni fora de si, ni a punt de plorar, ni excitat en la seva defensa del tsunami informatiu i crític que està patint el Barça... Simplement passava que havia decidit atendre Catalunya Ràdio ¡¡mentre pedalava, possiblement desesperat, rabiós, indignat, sí, a la seva bicicleta estàtica!!

Explico la imatge perquè se’m va reproduir al cap quan vaig veure ahir el vídeo de Laporta arengant els culers a acudir demà al Camp Nou i ajudar l’equip a doblegar el Reial Madrid i sentenciar la Lliga, el títol. Si algú coneix els culers de base, els autèntics fanàtics, als que ha manipulat, enganyat i hipnotitzat diverses vegades des de «fitxaré David Beckham a retindré Leo Messi», aquest és Joan Laporta. I a ells, és a dir, al Camp Nou van dirigides les seves arengues, discursos i defenses a ultrança de la seva honradesa i la del club, que estan en dubte.

Laporta, que va assegurar a l’arrencar la temporada que anava pel sextet, ja es conforma amb guanyar la Lliga, que és, sens dubte, un triomf enorme, grandiós. Fa mesos que ell, que defensa el ‘jogo bonito’, ha deixat de parlar del com. No està per a aquestes foteses. Necessita guanyar per mantenir el tron. I, malgrat haver maltractat molts, massa dels membres de la seva plantilla, sap que en aquests moments pengen de les seves botes per poder mantenir narcotitzat el Camp Nou, que no s’escolti un xiulet ni es vegi una pancarta i, amb el títol a la butxaca, sortir a la palestra i verbalitzar, de nou, el discurs del victimisme.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

En una altra època, amb certa oposició, amb els socis de tribuna i la societat civil catalana preocupada pels destins i per la pèssima imatge (crisi reputacional, insisteixo, en diuen), ja hi hauria hagut un grup de socis que s’haguessin personat als jutjats o afegit a la querella de la Fiscalia del cas Negreira acusant el seu club (ells continuen sent-ne, de moment, els amos) d’haver malgastat més de 7 milions d’euros en informes inútils i/o pretendre la neutralitat d’algú que, precisament, ha de ser neutral per professió. Però, insisteixo, els socis han comprat el discurs d’«ens ataquen» i Laporta sobreviu, guanya temps i utilitzarà el lideratge, el títol i aquesta victòria contra el Reial Madrid per mantenir-se al càrrec.

Ell i els seus. Tots. Familiars i amics. Inclòs el superagent portuguès Jorge Mendes, que tutela ja (gairebé) tot el futur del Barça. Però d’això en parlarem un altre dia, ¿no? ¿Oi, Iván de la Peña? ¿M’explicaràs cosetes?