ANÀLISI

La contracrònica del United-Barça: Els canvis de Ten Hag guanyen

La contracrònica del United-Barça: Els canvis de Ten Hag guanyen

EPC

3
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

El protagonista

Estava Old Trafford en silenci després de veure com el seu equip s’havia anat apagant després d’una arrencada plena d’optimisme. Però necessitava el United agitar la seva estructura tàctica de tal manera que va apostar per jugar amb extrems (va posar Antony després del descans, va treure després Alejandro Garnacho) situant Rashford en el centre de l’atac. O sigui, de pur nou i no d’extrem esquerrà com en els primers 45 minuts. Aviat va tenir la resposta el tècnic neerlandès que estava buscant amb el gol de l’empat.

Havia fet tres canvis Ten Haag just a l’hora de partit. Però Xavi no movia res fins que va decidir treure Sergi Roberto (m. 70) per col·locar Ferran Torres a la banda esquerra. El United va trobar la vida a través dels extrems perquè van resultar decisius per remuntar el partit després d’una primera meitat on se sentia governat i fins i tot sotmès.

El problema

L’1-1 va arribar després d’una pèrdua de Kessie. El 2-1 després d’una altra pèrdua, en aquest cas de Raphinha. En menys de mitja hora de la segona meitat, i víctima del seu erràtic control de la pilota, el Barça es va desplomar perquè no va saber desactivar ni desxifrar els canvis que havia introduït Ten Hag. Canvis que sí que van canviar i, de manera absoluta, la nit per a desgràcia blaugrana. 

Aquestes pèrdues van resultar finalment la condemna perquè van deixar en res el gol de penal de Lewandowski i van tornar, de nou, l’equip als vells fantasmes del passat. 

La tàctica

No hi era Pedri (lesionat) ni Gavi (sancionat). Però Xavi no va modificar el seu pla inicial de quatre centrecampistes, aprofitant, a més, el retorn de Busquets a l’onze inicial. Amb el capità, escortat per Frenkie de Jong i Kessie, li va tocar a Sergi Roberto actuar com si fos Gavi. Semblava que començava a la banda esquerra. Sempre de fora cap a dins perquè aquesta era la llar de Balde i no havia d’ocupar-la sense el seu permís.

Frenkie es movia també per aquest costat, l’esquerrà; Franck ho feia pel destre. En la primera part, el neerlandès va oferir un curs per esquivar la pressió, que va resultar anguniosa per al Barça fins al minut 10. Després, De Jong va estar lúcid, igual com de valuós era el treball de Kessie, erigit en un totcampista perquè va aparèixer per tots els racons del camp. Fins que va fallar en l’origen de l’1-1 del United.

Marcatge a...

Notícies relacionades

Era lateral. A la pissarra. Lateral esquerrà. Però, en realitat, Alejandro Balde era un jugador que valia per tres. Fins i tot per quatre. Va exercir de defensa, això és evident, però es va projectar amb tanta energia i encert en atac que es va transformar en interior esquerrà fins a acabar sent extrem esquerre, arribant a l’àrea del United amb molt perill.

Tant perill que va provocar fins i tot el penal de Bruno Fernandes, que el va agafar del braç just quan el jove blaugrana s’estava girant. Turpin, l’àrbitre francès, no va tenir dubtes que la pilota havia d’acabar a 11 metres de David de Gea. I això és mèrit d’un jove tenaç, agosarat, profund, descarat, que disposa, sobretot, d’una tremenda personalitat. Pel seu carril es va colar, precisament, Bruno Fernandes tot just iniciar-se el partit quedant-se sol davant Ter Stegen. Va parar l’alemany, va esbufegar Balde i a partir d’allà va exhibir un indiscutible exercici de personalitat. Personalitat i maduresa.