L’ART DE DEFENSAR

Ningú regateja Araujo a la Lliga des d’agost

Ningú regateja Araujo a la Lliga des d’agost

FCBARCELONA

4
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Va ocórrer en el temps afegit de la primera meitat. I no es va donar llavors caràcter extraordinari a l’acció. Era a mitjans d’agost. Diumenge 13. Cavalca el Rayo en un contraatac veloç quan Álvaro García, el punxant extrem esquerre andalús, trenca Araujo amb un excel·lent regat a l’àrea blaugrana.

El davanter del Rayo agafa la pilota i regateja l’uruguaià, que jugava en la primera jornada de Lliga de lateral dret, amb tanta habilitat que aquest es menja la línia de fons. I Álvaro queda cara a cara amb Ter Stegen. Era gol o gol.

Però el porter alemany empetiteix tant l’espai que el deixa sense escapatòria. Álvaro xuta amb la cama dreta, Ter Stegen rebutja i Araujo, que observa preocupat l’escena mentre s’aixeca de la gespa, esbufega tranquil.

10 jornades consecutives sense ser regatejat

Va succeir el passat 13 d’agost i semblava una jugada més. Davanter que regateja un defensa. Doncs no. Va ser una cosa tan estranyament extraordinària que no s’ha tornat a repetir mai més en aquesta Lliga. Des de la primera jornada, ningú ha sigut capaç de regatejar Araujo, la ferocitat defensiva del qual s’ha transformat en un segell de qualitat del Barça de Xavi.

En 10 de les 11 jornades que ha disputat, una vegada superada la greu lesió muscular que va patir amb l’Uruguai, ha sigut un mur inaccessible. No el va regatejar cap davanter de la Reial Societat, Valladolid, Sevilla, Cadis, Elx, Atlètic, Girona, Betis, Sevilla, de nou, i Vila-real, despullat i desarmat, davant una altra exhibició de l’uruguaià, que va fer més valuós encara el gol de Pedri.

A la Ceràmica van quedar, a més, imatges també extraordinàries d’Araujo. Accions que van commoure el seu entrenador i van provocar gestos d’alegria dels seus companys com si l’uruguaià hagués marcat un gol decisiu. No el va marcar, però va evitar jugades que enfilaven aquest camí perillós si no s’hagués creuat al seu camí aquest defensa gegant que va desencadenar moments emocionants.

Una tortura per a Yeremi Pino

Ter Stegen es va tirar a abraçar-lo quan va frustrar per cinquena vegada consecutiva Yeremi Pino. Frenkie de Jong va córrer per agrair-li aquest encreuament salvador. Christensen, el seu discret soci en l’eix de la defensa, li va xocar la mà sense sentir-se res sorprès. Hi estan acostumats. Cinc vegades va intentar superar-lo el jove davanter canari, cinc va quedar a la cuneta. Era una art. Un art en l’ús del cos per interposar-se entre Yeremi i Ter Stegen.

«És un defensa extraordinari, un corrector a l’esquena espectacular»

Xavi, tècnic del Barça

Un art per explotar la seva velocitat. No corre cap enrere. Vola en sentit contrari. Art per sobreviure en espais oberts sense sentir cap vertigen a la seva esquena. Art per arribar on ningú espera que arribi. Art fins i tot per frustrar a Mojica en el temps afegit una centrada verinosa, gairebé a l’àrea petita blaugrana. No era un central. Semblava un monstre que s’ha convertit en una joia, després de superar uns durs inicis en el futbol, com va confessar a aquest diari.

Al Barça li va costar 1,7 milions d’euros, procedent del Boston River, un modest equip uruguaià, que va col·locar cinc milions més en variables. ¡Una ganga, vaja! Per 6,7 milions, el Barça té un defensa de talla mundial. Va venir per al filial l’estiu del 2018 i ara és un colós, que ha renovat fins al 2026, amb clàusula de 1.000 milions. Araujo se’n va poder anar («teníem ofertes molt importants de fora, però volia quedar-me aquí», va admetre), però va decidir no moure’s del Camp Nou.

«És un defensa extraordinari, un corrector a l’esquena espectacular», va dir Xavi, emocionat com estava pel compromís que exhibeix l’uruguaià cada vegada que el Barça no té la pilota.

Es diria que se sent fins i tot feliç perquè estima defensar, capaç com ha sigut de tombar vells prejudicis que va haver d’escoltar quan va aparèixder al Camp Nou, un temple que el va adoptar, en canvi, com un dels seus des de l’inici.

Prejudicis des del punt de vista tècnic i tàctic, com si fos Araujo un cos estrany en una defensa, la del Barça, en què s’exigeix gairebé sempre tenir millor peu oblidant fins i tot l’essència del defensa. Robar i treure la pilota. «És ràpid, és agressiu, guanya duels, va bé de cap...», va relatar un entusiasmat Xavi.

Notícies relacionades

No li feia falta al tècnic refugiar-se en les estadístiques davant el Vila-real (90 minuts, cinc duels terrestres, cinc de guanyats; cinc duels aeris, quatre de guanyats) per il·lustrar aquest monumental partit en el qual Araujo, tossut i obstinat en la seva evolució, també va voler honrar el record i la memòria de tipus com Puyol. 

«Amb pilota és el que més ha crescut de l’equip. ¡El que més!», va insistir Xavi, orgullós de l’evolució que ha adquirit l’últim any. «Està a un nivell extraordinari. Tria bé, recupera i juga lluny, juga segones línies... Això no ho feia quan vam arribar», va apuntar el tècnic amb un llenguatge més propi de l’escola d’entrenadors. El que es veu d’Araujo és el que és Araujo. Defensa que adora defensar.