ANÀLISI TÀCTICA

Les claus tàctiques del Betis-Barça: el magisteri de Pedri

Les claus tàctiques del Betis-Barça: el magisteri de Pedri

Reuters

1
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

1- L’amo del partit

El Barça va dominar el partit gràcies a la clarividència del jove canari, que va aprofitar amb astúcia la llibertat tàctica que li va atorgar Xavi amb la fórmula dels 4 migcampistes. A partir d’allà, Pedri va teixir el joc ofensiu blaugrana injectant profunditat i rematada al seu futbol, topant, això sí, en tot moment, amb Rui Silva. El porter del Betis va frustrar el perill que anava generant el veritable líder del Barça, capaç com va ser de carregar-se l’equip a les espatlles en el moment més delicat de la nit, sobretot en la primera meitat.

2.- El verí de Balde

Després d’un inici irregular, en què va cometre algun error que va provocar cert neguit al terreny pròxim a Ter Stegen, el jove lateral esquerrà es va aixecar amb una autoritat indiscutible. Seva va ser la jugada que va provocar la rematada amb l’esquerra de Pedri, que va obtenir una resposta descomunal de Rui Silva.

Seva va ser la conducció, ràpida, atrevida i breu (tot just sis segons entre el servei de la falta de Frenkie de Jong i la rematada final de Raphinha) per certificar el 0-1 que va esquinçar el Betis. No només era la potència en l’arrencada de Balde. També la pausa i, especialment, la precisió per servir una centrada que era una benedicció perquè va anar eliminant defenses i fins i tot el porter abans que la pilota, com si estigués guiada per un GPS, arribés als peus de Raphinha.

3.- El quadrat dels ‘4 migcampistes’ funciona

Notícies relacionades

La banda dreta era de Raphinha, un davanter. L’esquerra pertanyia a Balde, un lateral. Mentrestant, el Barça dominava el partit gràcies als quatre centrecampistes sent reconeixible i sòlid, més enllà de l’autogol de Koundé. Busquets viu millor i més tranquil amb Frenkie de Jong al costat.

I De Jong es desplega millor quan té en aquest quadrat Gavi i Pedri, l’únic que no té una posició fixa. I el Barça, com exigia Xavi, va treure la pilota al Betis (els blaugrana van tenir una possessió del 64%) exercint primer un desgast imprescindible per acabar després reflectint en la segona meitat tant domini.