Frenkie de Jong amenaça el tron de Busquets

Amenaça, o això pretén, almenys, De Jong l’estatus d’intocable que tenia (diumenge es veurà davant l’Athletic si encara el manté) d’intocable. Per Xavi, no hi ha un mig centre igual que Busquets. I el club, que fa mesos i mesos que busca un substitut al capità, també ho sap. Perdrà el temps si busca un nou Busquets. No existeix.

Hi ha jugadors que es mouen amb autoritat i jerarquia en aquest encreuament de camins que és el mig centre (Rodri, del City de Guardiola, és el que més s’hi assembla), però tots acaben per ser diferents de ‘Busi’. I Frenkie de Jong més que cap. Davant el domini del minifundi que exhibeix el capità, per molt que dos errors (l’1-2 de l’Inter i l’1-0 del Madrid) l’hagin assenyalat, contrasta el govern del latifundi que projecta el neerlandès.

No li agrada estar quiet. Ni aturat. El seu mapa de calor contra el Vila-real transcendeix els límits del que s’espera d’un mig centre convencional. De Jong va i ve. Ve i va. Amb i sense pilota, obligant Pedri i Gavi, astuts ells, a moure’s al ritme que els marca el ros neerlandès. «M’és igual on jugui», va argumentar després de rebre l’aplaudiment unànime del Camp Nou. «Em sento còmode quan estic involucrat en el joc i toco molt la pilota», va recalcar després per definir el factor diferencial.

«He tocat molt la pilota, m’alegro molt per això», va afegir després feliç per liderar la colla de joves i després de confessar que havia notat «una sobrecàrrega al bessó» que el va obligar a demanar el canvi. Però De Jong està disposat a jugar diumenge, de nou al Camp Nou, davant l’Athletic de Valverde.

Diumenge se sabrà si hi ha un punt d’inflexió en la gestió de Xavi. Es veurà si sosté encara Busquets a l’eix de l’equip (va ser titular contra l’Inter i el Madrid, però va ser substituït en el minut 60 en els dos casos) o si es visualitza el canvi de guàrdia mantenint Frenkie de Jong com a nou amo de l’equip. La setmana negra viscuda pel Barça podria precipitar aquest intercanvi de cadires. Tot depèn, per descomptat, del que decideixi Xavi.

I Frenkie no se’n va voler anar

Tot i que es viu la curiosa contradicció que ara el neerlandès adquireix un valor extraordinari. Tant en el present com en el futur immediat de l’equip. I això que durant aquest estiu se li va obrir, una vegada i una altra, la porta de sortida del Camp Nou. Era una operació tan econòmica (obtenir almenys 80 milions d’euros pel seu traspàs i deslliurar-se del seu alt salari, un dels més elevats de la plantilla) com esportiva, perquè Xavi sempre ha dit, i fins a l’últim dia així ho va manifestar al club, que Bernardo Silva, el centrecampista portuguès del City, és el seu home.

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

Però Frenkie, per molt que el van empènyer i el van empènyer molt, es va negar a abandonar el Camp Nou, còmodament instal·lat com es troba a Barcelona, una ciutat que l’encanta. I no la canviaria per Manchester, i menys per anar-se’n al United, un club en decadència des de fa anys. I De Jong es va quedar.

Al Bernabéu va jugar d’interior. No va tenir pes. Al Camp Nou va exercir de mig centre, amb elegància i autoritat en el joc. «Sí, és clar que pot jugar. Frenkie divideix molt bé, és el millor de l’equip dividint», va admetre Xavi després del reparador triomf contra el Vila-real. «Condueix, trenca línies i havia de buscar interiors, ho ha entès molt bé. I, a més, ha entès molt bé el tema defensiu, perquè havia de saltar i igualar aquest quadrat que fa Emery al centre del camp. Ha tancat molt bé», va afegir l’entrenador en una llarga llista d’elogis al futbolista que el Barça va voler vendre fa tot just dos mesos. Però no va poder.