L’ECONOMIA BLAUGRANA

Els comptes del FC Barcelona: el nou pla de xoc contra la massa salarial

El Barça presentarà dos anys de beneficis (la campanya passada i la previsió de l’actual), però no està recuperat del tot. Gairebé sense actius per vendre i l’exili a Montjuïc a la vista, la gran preocupació és rebaixar la massa salarial.

Els comptes del FC Barcelona: el nou pla de xoc contra la massa salarial
4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Barça que genera il·lusió en el camp i presentarà beneficis en els comptes no és encara un Barça totalment recuperat. I no només perquè encara no hagi guanyat cap títol i no hagi saldat tots els seus deutes. És un Barça al qual encara li queda una tirada per estar completament sanejat al vestidor i a l’economia. Les previsions de la junta apunten a celebrar la curació el 2025.

Joan Laporta es presentarà el dia 9 a l’assemblea de compromissaris per exposar els detalls de les operacions realitzades per obtenir la liquiditat necessària per reforçar la plantilla, i rebaixar, al seu torn, la desbocada massa salarial. Aquest excés de despesa esportiva seguirà llastant el club la pròxima campanya amb els onerosos contractes heretats, sobretot de tres dels quatre capitans (Sergi Roberto en va subscriure un de nou) i dels futbolistes que van multiplicar les quantitats per diferir part de la seva fitxa a la campanya 2019-20 (De Jong i Ter Stegen). Un tema encara per resoldre i que preocupa en el si de la junta. Per no parlar del cas Griezmann amb l’Atlètic. 

Més informació de les palanques 

Les vendes dels actius (el 25% dels drets de televisió per 25 anys i el 49.9% de Barça Studios) han reportat més dels 600 milions que aventurava Laporta quan, en l’última de moltes assemblees celebrades, demanava permís als compromissaris per exercir aquestes «palanques» que havien de fer aixecar l’entitat.

Laporta va demanar permís i va demanar confiança davant l’evident absència d’informació que va oferir als barcelonistes mentre es gestaven les negociacions. «Hem salvat el Barça, però encara no està sa del tot», va verbalitzar Eduard Romeu, el vicepresident econòmic, a Catalunya Ràdio, com a preàmbul a la seva pròxima intervenció assembleària. 

Al Barça ja gairebé no li queden més actius per vendre que els jugadors i allà residirà la part més dramàtica: hi haurà traspassos sensibles, difícilment digeribles per la grada. Algun podria produir-se fins i tot avançat al mercat d’hivern. Aquestes hipotètiques baixes hauran de ser compensades amb algun fitxatge al mercat d’estiu, més els retocs que pugui sol·licitar Xavi Hernández per a la campanya 23-24. Més enllà del desitjat Bernardo Silva, inabordable peça del Manchester City.

200 milions en tres jugadors

Han quedat reforços pendents d’executar. S’ha alleugerit Romeu, imprescindible guardià del sanejament de l’economia blaugrana, que observa amb impotència, però amb el respecte degut, que la càrrega més gran per al Barça són els heretats contractes dels capitans. El contracte de Busquets (fins al 2023) i els de Gerard Piqué i Jordi Alba (fins al 2024) representen un compromís de 200 milions d’euros hipotecats.  

El Barça tornarà a passar-les magres el pròxim estiu, tot i que en una situació menys dramàtica. La preocupació més gran se situa ara al mateix lloc: l’exagerada massa salarial, desafurada en comparació amb els altres grans clubs d’Europa i que sol situar-se a l’àmplia forquilla dels 400 milions. El Barça, no.

L’estiu passat va poder reduir-se en 150 milions entre les vendes i les cessions que es van efectuar. Actualment la massa salarial ascendeix a 581 milions i el club necessita situar-la entorn dels 460 milions. És a dir, una rebaixa de 120 milions. Només en el departament futbolístic; en el global, l’imaginari idíl·lic que traça Romeu i la seva àrea ascendeix a 160 milions de retallada.

Les seccions pesen molt a la bàscula (cent quilos) i hauran de col·laborar en la línia d’austeritat i rigor que va traçar la junta de Laporta després d’heretar el ruïnós club que van llegar Josep Maria Bartomeu i la seva junta: una plantilla desmesurada en despesa i superada en anys, un estadi que cau a trossos sense que s’hagués iniciat l’Espai Barça, un deute superior als mil milions i un litigi judicial (un d’ells) per haver fet servir presumptament diners del club en difamar i desprestigiar jugadors.

L’entallat vestit de Tebas

El club s’ha aprimat prou com per cabre al cenyit vestit dissenyat per Javier Tebas, el president de LaLiga, però encara té sobrepès. El règim amb l’ingrés dels actius i les vendes de jugadors (18 futbolistes se n’han anat i només han deixat 40 miserables milions) no es repetirà. L’entrada de nous patrocinadors amb prou feines servirà per compensar els ingressos que es deixaran de percebre. Bàsicament, els 41 milions per drets de televisió que s’han venut per 25 anys i que cobraran Sixth Street.

Notícies relacionades

Hi haurà una altra pèrdua que provoca tremolor en el club: els ingressos que genera el Camp Nou. La temporada 2023-24 és la de la pujada a Montjuïc i el flux de diners es rebaixarà substancialment. Els guanys de les vendes d’entrades (l’aforament de 98.000 espectadors es redueix a 55.000), de La Botiga del Camp Nou i del Museu patiran una minva pròxima als cent milions anuals. Xifra que està avaluant-se a les oficines.

Qualsevol ingrés serà bo i el de Griezmann corre perill pel fraudulent ús de l’Atlètic amb el seu jugador, que només el fa jugar menys de mitja hora, per no pagar els 40 milions que es van firmar. La negociació sembla irremeiable per al Barça.