Xavi, les claus de l’escalada a la Lliga del Barcelona

Dur i inhòspit hivern per al successor de Koeman, obligat en temps rècord a regenerar una plantilla envaïda per una mentalitat depressiva, on les ‘vaques sagrades’ estaven sota sospita, col·locades sempre en el focus amb la porta de sortida més oberta que mai.

Va arribar Xavi per injectar una energia diferent a un grup que no tenia gol (nou gols en els seus primers vuit partits), on, a més, va encaixar l’única derrota en Lliga (el 0-1 del Betis), a més del partit que ho va canviar tot. I per bé.

Xavi: «Els he dit als jugadors que avui comença una nova etapa. Hem d’exigir-nos molt més. El @FCBarcelona_es no se merece esto"

"Pensaba que podíamos competir de una manera mejor pero la realidad nos dice que no"#LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/8PjDFV8APT

— Futbol a Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 8 de desembre de 2021

D’aquella derrota a Munic (3-0) va sorgir realment el Barça de Xavi, cansat com va quedar de l’estranya falta de rebel·lia que va detectar en la seva plantilla. «Aquesta és la realitat, dura realitat. Ara comença una nova era», va admetre el tècnic. «Els he dit als jugadors que comença una nova etapa, el Barça no es mereix això».

Quatre fitxatges + Pedri

Tot i que va necessitar, això sí, de la vitamina hivernal que li va crear Mateu Alemany, el director de futbol, amb l’arribada d’Alves, ja fitxat des del novembre, però sense poder debutar fins al gener, Ferran Torres (55 milions més 11 en variables), Aubameyang (gratis) i Adama (gratis).

A partir d’allà, el missatge del tècnic, radical i fonamentalista en la idea de joc, sostingut sempre sobre el dibuix del 4-3-3, recuperant la vella figura dels extrems, va calar en un Barça que primer va recuperar el gol i després l’estabilitat.

Procés complex

Però li va costar més del que imaginava quan veia l’equip des de Doha. No li va resultar tan senzill com podia intuir perquè els seus inicis van ser tortuosos, com va quedar demostrat en els dos primers partits: 1-0 a l’Espanyol, i de penal (gol de Memphis) i 0-0 amb el Benfica que li va costar abandonar l’elit d’Europa per la porta del darrere. Amb davanteres que delataven la gravetat del problema: Ilias-Memphis-Gavi en el derbi i Yusuf Demir-Memphis-Gavi en el frustrant empat amb els portuguesos.

Ni rastre llavors de Pedri, que estava lesionat, pagant el sobreesforç de la seva meravellosa irrupció en el futbol espanyol transformat en el jugador que va fer somriure Messi en els seus últims mesos al Camp Nou. La idea de Xavi era la mateixa al novembre o el desembre que ara, però els actors que l’havien d’executar no. Allà va arrelar el greu problema que va retardar la delicada reconstrucció del Barça.

13 partits sense perdre

Va actuar Alemany, que es va espavilar amb intel·ligència en una època de misèria, obligat com estava el club a moure’s en els paràmetres del ‘fair play’ financer que el fixa amb la Lliga (amb 144 milions d’euros és l’únic club que està en número vermells) i li va donar a Xavi el que demanava. Gol, intensitat i electricitat. La resta ja ho posava l’entrenador.

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

La idea es va solidificar. I va ser, com va passar després de la caiguda de Munic, després d’una altra derrota. En aquest cas l’eliminació amb el Madrid a la Supercopa d’Espanya que va suposar un valuós aprenentatge per al tècnic. I, per descomptat, per als jugadors.

En el camí es va perdre la Copa del Rei, però es va trobar el camí adequat perquè l’equip encadenés una ratxa de 13 partits sense perdre, a més d’agafar un ascensor inusual per pujar del novè al segon lloc. Atlètic, Madrid, Sevilla van quedar derrotats.