XAVI, «DE L’ORGULL A L’ENUIG»

¿Què li falta encara al Barça?

¿Què li falta encara al Barça?

FCBARCELONA

5
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

El Barça va perdre els complexos a Riad, segons va dir Xavi, orgullós. Però també es va quedar sense la Supercopa, el primer títol de què s’acomiada aquesta temporada després de caure eliminat prèviament a la Champions, i amb errors, uns errors grollers que retarden i dificulten la reconstrucció del nou projecte.

El tècnic es troba entre «l’orgull, la ràbia i l’enuig», notant, això sí, que està «en el bon camí», tot i que assumint que queden moltes i importants corbes per arribar al cim.

El Barça viu entre la contradicció de l’«hem tornat», pregonat per Laporta acostant-se fins i tot a un missatge propagandístic, a l’«estem tornant», que defensa Xavi, obligat a corregir sobre la marxa problemes estructurals, sobretot en l’entramat defensiu, que no només incumbeix els de darrere.

Problemes que resulten ben normals en un equip per fer, a qui la triple arribada d’Ansu Fati, l’amo del gran tresor del gol, Pedri, el criteri i la intel·ligència, i Ferran Torres, talent i molt versàtil per enfortir l’atac, li suposa obrir un paisatge totalment nou al Barcelona. 

Vells mals

Sense ells, hi ha un equip, pla, ofuscat i fins i tot gris. Però amb aquesta colla de joves disposats a liderar el canvi, n’hi ha un altre de somrient, atrevit i desimbolt. Però al Barça de Xavi, com reconeix ell mateix, li falten moltes coses.

És més a prop del Madrid que abans. Tot i que segueix igual de lluny, perduda la Supercopa i a 17 punts com el té a la Lliga. Els mals estan diagnosticats des de fa temps. A Riad, malgrat l’excel·lent resposta anímica i futbolística al 0-1 de Vinícius i l’1-2 de Benzema, es van tornar a reproduir, cosa que va causar l’enuig del tècnic.

Comprensiu com és perquè l’equip emet senyals que ha iniciat el camí de tornada, sense saber encara quant temps tardarà a arribar a l’objectiu final, però crític amb si mateix i amb l’obra que està aixecant al Barça perquè la seva extrema fragilitat el condemna, especialment contra rivals de gran nivell.

I seguint aquest missatge d’autoexigència màxima que es va marcar tot just arribar al Camp Nou fa dos mesos («al Barça no es pot permetre empatar ni perdre», va dir com a declaració d’intencions), no hi ha una derrota dolça. Menys encara en un clàssic. Va tenir la valentia necessària per mirar als ulls «de l’equip més en forma d’Espanya», com el tècnic va qualificar el Madrid.

 «Me’n vaig trist i enfadat», va admetre abans de tornar a casa qualificant-lo d’«un punt d’inflexió en el joc i les sensacions, però no en el resultat». Un punt d’inflexió que no amaga, no obstant, les deficiències tàctiques que estrangulen el creixement del Barça.

«No saber parar les contres»

 «Són errors nostres», va afirmar Xavi abans de començar a enumerar-los. «No hem sabut parar les contres, ho havíem treballat, fins i tot n’havíem parlat. No podem perdre pilotes en zones que no es poden perdre. Hem de ser més responsables amb la pilota, sobretot la gent de dalt», va revelar.

No va donar noms, però la pèrdua de Dembélé en l’origen del 2-3 definitiu de Fede Valverde queda com a exemple de què no s’ha de fer, per molt que passés a l’altra punta del camp, però va deixar desordenat el Barça de mala manera.

«Me’n vaig trist i enfadat. És un punt d’inflexió en el joc i les sensacions, però no en el resultat»

Xavi, tècnic del Barça

Cada gol del Madrid era una punyalada per a Xavi, dolgut per «la falta d’experiència» dels seus jugadors, a més d’exigir-los «una mica més de paciència». El 0-1 va arribar després d’una badada greu de Busquets. En sis segons, Benzema, que li va robar la pilota al capità, va connectar primer amb Modric i després amb Vinícius. L’1-2 va ser el més elaborat.

Va necessitar 45 segons de pacient construcció blanca per despullar Alves i Alba, en què de res li van servir al Barça les dues parades de Ter Stegen ni tenir set jugadors dins l’àrea, vuit quan Dembélé se’n va adonar que Carvajal era sol. Però ni amb quatre defenses blaugrana a l’àrea petita, cinc amb el porter alemanya, ningú se’n va adonar de la senzilla escletxa per on es va colar Benzema. I en el gol que va eliminar el Barça de la Supercopa, tres quarts del mateix. 

Quatre contra dos

Ousmane perd la pilota al flanc esquerre de l’àrea madridista i en només 15 segons, amb Jordi Alba saltant malament a la pressió, com després Nico, es va retratar un contraatac fàcil i que feia mal a la vista. «Ens falta més responsabilitat amb la pilota», va denunciar Xavi. Quatre jugadors del Madrid contra dos del Barça. I això que hores abans del clàssic ell va demanar extrema atenció a les vigilàncies defensives. Petició en va.

«No podem perdre pilotes en zones que no es poden perdre. Hem de ser més responsables amb la pilota, sobretot la gent de dalt»

Xavi, tècnic del Barça

Notícies relacionades

El tècnic va elogiar «la valentia i la responsabilitat per treure’s els complexos, malgrat la derrota,» però conscient que al més aviat possible ha de posar remei a aquests desajustos, que van resultar fatals contra un expert i especulatiu Madrid, que va guanyar com se sabia que podia guanyar: gols de Vinícius i Benzema, amb el contraatac per bandera. 

El Barça va jugar, segons Xavi, «sense por a partir dels 25 minuts», després del primer gol blanc, i també sense xarxa perquè va regalar al Madrid el seu paisatge preferit. El tècnic va ser valent amb el 3-4-3, que no va trobar premi per la falta de punteria. Així va el Barça «pel bon camí», assumint que Ansu, Pedri i Ferran exerciran ara d’accelerador per impulsar amb èxit el veritable canvi.