El paisatge lunar de Xavi

Gairebé la meitat de la plantilla és a la infermeria i Xavi, el tècnic del consens, s’enfronta a una descomunal tasca, similar fins i tot a l’empresa per Johan Cruyff just després del motí de l’Hesperia (1988), quan va començar la reconstrucció.

A 10 PUNTS DEL MADRID

El Barça deambula per terra de ningú en la classificació veient com l’irregular equip d’Ancelotti se li ha escapat en només 12 jornades. Ja són 10 punts de diferència, la prova de la decadència blaugrana, que està fins i tot allunyat dels llocs que donen accés a la classificació per a la pròxima Europa League.

Amb Koeman, l’equip anava caient en el campionat, i amb Sergi (taules contra l’Alabès al Camp Nou i caòtic empat a Vigo contra el Celta després de malbaratar un 0-3), més del mateix. A Xavi li toca recompondre l’autoestima d’un Barça que va acabar per terra a Balaídos, maleint la seva «falta de personalitat», com va denunciar Frenkie de Jong, castigat també per la seva feblesa defensiva: 15 gols encaixats en 12 jornades de Lliga. L’objectiu inicial per a Xavi és arribar a la zona Champions.

SENSE L’ESTRELLA ANSU

Hi ha dos Barça. Un amb el jove davanter (va marcar a Kíev i Vigo) i un altre sense ell. I a Xavi li toca començar el seu projecte sense Ansu, reclòs, un altre cop, a la infermeria al patir un contratemps muscular a Balaídos.

Koeman amb prou feines el va tenir un parell de mesos en gairebé un any i mig. El nou entrenador confia ara disposar de l’amenaça ofensiva més important que presenta un equip orfe de gol. La vida per a qualsevol és molt més complexa sense Ansu, convertit, amb només 19 anys, en la gran esperança, perquè Dembélé continua donant mostres que els seus músculs no resisteixen.

La tensió s’ha instal·lat al vestidor de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, segons va revelar Esport 3 destapant l’encreuament de retrets entre preparadors físics, metges, tècnic i jugadors a la recerca d’una solució a una plaga que s’estén sense fi. Fins a onze futbolistes (un equip sencer) no estan disponibles ara per a Xavi, cosa que limita moltíssim el marge de maniobra, sobretot en l’arrencada del seu projecte. El deixa sense recursos.

VAQUES SAGRADES SOTA SOSPITA

«Jo ho veig com un avantatge», va afirmar el nou entrenador del Barça quan li van preguntar per la gestió que haurà de fer amb els cinc excompanys que es trobarà a partir d’avui. Però en llocs diferents. Busquets, Sergi Roberto, Piqué, Jordi Alba i Ter Stegen segueixen al camp. Però ara qui mana des de la banqueta és Xavi.

I l’erosió de les vaques sagrades, amb un rendiment que ha baixat notablement, és la primera qüestió capital que ha de resoldre el tècnic. L’equip és tan jove i tan tendre que necessita l’experiència i jerarquia que haurien d’aportar aquestes peces. Però curiosament, han sigut les baules més febles, ja que han provocat que el Barça s’esfilagarsés fins al punt de ser extremadament vulnerable.

Xavi necessita que les vaques sagrades, terme amb què Cruyff va batejar els jugadors més importants, siguin determinants perquè resulta impossible que els nens (Ansu, Nico, Gavi, Pedri...) puguin suportar l’equip, tant físicament com anímicament. 

L’ÚLTIMA BALA

Destituït Koeman de mala manera (va ser de matinada i a l’avió al tornar de Vallecas) i escollit Xavi, després de les reticències que va mostrar en la campanya electoral (també anunciat de matinada), Laporta necessita l’estabilitat esportiva que no ha trobat en els vuit primers mesos.

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

El president s’ha posat en mans del tècnic de Terrassa com a última i única opció de recuperar la calma, tot i que condicionats tots dos per la delicada situació de l’equip. Un Barça sense recursos, que desapareguts Suárez, Messi i Griezmann no té estrelles d’abast planetari, sustentat en el tresor que produeix diàriament La Masia.

Però necessita temps, calma i jugadors. Tot el que ara mateix no té Xavi, apòstol d’una idea de joc, que no es considera un messies. Tot i que se l’espera com si ho fos.