Laporta suspèn l’assemblea abans de votar l’Espai Barça i continuarà el 23 d’octubre a la tarda

Els compromissaris van aprovar «els pitjors comptes del Barça». Els primers que presentava Joan Laporta en una assemblea, que en la primera frase del seu discurs va qualificar com «de les més importants de la història de l’entitat». No només per aquests números dramàtics que han portat el club a la fallida, sinó perquè en aquest moment crucial, a més, la junta havia de tirar endavant dues votacions més delicades: l’aprovació de la sol·licitud d’un crèdit de 1.500 milions per a l’Espai Barça i la suspensió de l’article 67 que obligaria la junta a dimitir si encadena dos exercicis econòmics negatius.

Però només es van votar les qüestions econòmiques. Dels 9 punts de l’ordre del dia, només se’n van acabar tres: l’informe del president, la votació de l’últim exercici i l’aprovació del pressupost. A petició d’un soci, Laporta va acceptar la suspensió de l’assemblea. El motiu era que faltaven 15 minuts per al Barça-València. La reunió discorria amb exasperant lentitud i es va ajornar quan la junta havia de contestar les preguntes dels socis sobre el finançament de l’Espai Barça. Es va exposar però no es va arribar a votar. Laporta va anunciar, després d’assegurar-se que no es vulneraven els estatuts, que es paralitzava l’assemblea. Es reprendrà dissabte, 23 d’octubre, a la tarda al Sant Jordi Club.

Aquests pitjors comptes de què va parlar el president es resumien en unes «pèrdues de 481 milions, un patrimoni net negatiu de 450 i un deute de 1.350. I un flux de caixa operatiu nul, sense poder pagar les nòmines», segons va descriure Laporta i va corroborar després Jaume Guardiola, president de la Comissió Econòmica, substitut en el càrrec de Carles Tusquets, que va acabar sent president de la Comissió Gestora i va tutelar el trànsit entre la dimissió de Josep Maria Bartomeu i les eleccions. «Les pèrdues són de 481 milions d’euros i el patrimoni negatiu de 451, l’equivalent a estar en fallida», va definir Guardiola.

Demanar responsabilitats

Aquests números catastròfics van ser votats per 729 compromissaris dels 760 acreditats (el 16,35% dels 4.457 socis convocats). I van ser aprovats per 637 persones (el 87%), mentre que 39 persones van votar que no i 42 ho van fer en blanc. El sí no implicava una aprovació tàcita. Els presents van criticar durament el llegat que els ha deixat Bartomeu i van reclamar a Laporta que reclami responsabilitats als anteriors gestors.

«Una acció social de responsabilitat no prosperaria perquè la Covid ho perdona tot. El que vull, el que volem, és armar-nos de raons, no volem anar a judici i que ens ho tombin tot», va dir Laporta, que va prometre una altra assemblea de compromissaris per exposar el resultat de l’auditoria interna encarregada de trobar «conductes que no hem vist adequades», sense que mereixin, a falta de de més dades, qualificar-les d’il·legals o delictives.

Laporta va cridar els seus consocis a fer «un exercici de responsabilitat» per prendre decisions «de gran calat» com les esmentades. «Avui més que mai, el futur del Barça és a les nostres mans, i això és una bona notícia: no és en mans d’estats ni fons financers», va afirmar.

L’augment de pèrdues, capítol que va presentar Eduard Romeu en el seu informe de l’exercici econòmic 20-21, es va centrar en diverses partides: 20 milions menys per l’eliminació prematura a la Champions (s’havia comptat arribar a quarts i l’equip va caure a vuitens davant el PSG), 100 milions per la falta de comprador de la societat BLM (societat que gestiona el marxandatge) i 111 milions de reducció dels salaris esportius que es va pressupostar i no es va produir. Però la deriva cap a l’endeutament va començar molt abans, va certificar el vicepresident econòmic.

La massa salarial després de la marxa de Neymar va pujar a 639 milions: el 90% dels ingressos. «El problema va començar llavors», va explicar Romeu, que des que va arribar al club ha tingut com a preocupació més gran, precisament, l’alt cost de les nòmines esportives.

Neymar va marxar l’estiu del 2017. Del juny del 2019 al març del 2021, «el Barça va augmentar el seu deute net en 514 milions», va afegir el dirigent, que va exposar el compte d’ingressos i despeses de la política esportiva de Bartomeu: 1.724 milions en fitxatges i 924 milions en traspassos; és a dir, una diferència de 800 milions. L’expresident, que es va vanagloriar d’haver fet «una gestió seriosa i responsable», va incorporar als seus ingressos, per exemple, 79 milions de drets de televisió que correspondrien a aquesta temporada 21-22, malgrat que el juny del 2021 acabava el seu mandat.

Últims i nous comptes

Els últims comptes de Bartomeu (els de la campanya 2019-20) eren parcials. Tot i que el president se’n va anar l’octubre del 2020, la nova junta no va entrar al club fins al 8 de març, l’endemà de les eleccions. Ja al juny va presentar els números de l’expresident, aprovats malgrat donar unes pèrdues de 97 milions. Els d’ahir eren infinitament pitjors, tot i que el tancament ja el va fer el cos executiu de Laporta. I quedarà per a la història, aprovat per l’assemblea, un segon exercici de 481 milions.

Eduard Romeu, vicepresidente del FC Barcelona, presenta el presupuesto del ejercicio económico de la temporada 2021/22 👇 pic.twitter.com/WZBjETGRMT

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 17 de octubre de 2021

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El nou exercici de Laporta i la seva directiva donarà beneficis, segons l’elaboració del pressupost 2021-22. El pressupost puja (en realitat baixa) a 765 milions d’ingressos, mentre que les despeses seran de 784. Aquest desfasament de 19 milions de pèrdues derivarà en un benefici de 5 de resultat net, ja que hi haurà 51 milions d’ingressos financers i només 27 de despeses.

Entre les partides que criden més l’atenció, Romeu va exposar que es contemplan obtenir 50 milions per una venda minoritària de Barça Studios, 25 per nous patrocinadors i 28 per traspassos de jugadors. Un pressupost «amb reptes», va dir Guardiola, que va expressar la seva opinió que els traspassos de jugadors haurien de quedar fora del pressupost com a ingrés ordinari, ja que si n’hi ha és una partida extraordinària.