Del burofax a Bartomeu al comunicat de Laporta

Des d’aleshores, el Barça va entrar en una espiral de males decisions i va elevar la seva massa salarial de manera («és al 110% dels ingressos», va recordar Laporta a la seva primera assemblea com a president, capítol dos) que no tenia diners per complaure les demandes de Messi. Per molt que volgués Laporta, el candidat que va presumir de tenir fil directe amb Leo a la campanya electoral. Però ni aquesta connexió amb l’astre li ha permès garantir-ne la continuïtat al Camp Nou, enverinat com estava el club des d’aquell estiu del 2017 quan Neymar es va escapar al Parc dels Prínceps sense que el Barça se n’assabentés.

E l club va rebre’n una fortuna (222 milions). El traspàs més elevat en la història del futbol mundial. No batut ni abans de la pandèmia. Ni tampoc després, quan l’austeritat s’imposa, fins i tot en clubs com el Barcelona, que va malgastar tants i tants diners (105 milions més 40 en variables primer per Dembélé, 120 més 40 per Coutinho després i, finalment, 135 per Griezmann) que van despullar la caixa per sempre. No només per la fortuna mal invertida en el successor de Neymar, sinó perquè es va elevar la massa salarial a nivells inassumibles, que van posar al camí àmplies i caríssimes renovacions (Piqué, Busquets, Jordi Alba, Sergi Roberto, Ter Stegen, entre d’altres) que van trencar l’ecosistema. Per fora, era un luxós Barça, però, per dins, un míser Barça.

Ni amb rebaixa

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

Ni amb rebaixaLaporta estava convençut que trobaria la porta per inscriure Messi, reduint el salari de les ‘vaques sagrades’, a més de trobar sortida a jugadors amb salaris alts (Umtiti), que no tenien present a la plantilla. Ni tampoc futur. Ni tan sols que el capità acceptés rebaixar-se el sou li ha fet tenir lloc al nou Barça que està construint Koeman. El president, i molt abans que expiri el termini del mercat (a inicis de setembre), va ordenar emetre el comunicat que mai hauria imaginat.

No, no és Messi qui ha dit que no volia, o no podia, seguir al Barça, com sí que va passar l’estiu passat quan va decidir donar l’ordre de prémer el botó per enviar el burofax que va provocar un trauma de què no es va recuperar el barcelonisme. Ha sigut, precisament, Laporta. I no, no ha sigut Bartomeu el president amb qui Leo ha deixat el Camp Nou, cansat com estava el davanter de sentir-se enganyat en diverses ocasions pel dirigent. Amb Jan va aparèixer el jove Messi (2003); amb Jan se’n va (2021).