EL FAMÓS DIT A L’ULL

Mourinho entona el ‘mea culpa’ per l’agressió a Tito 10 anys després

«Jo vaig ser el qui va fallar, no hauria d’haver fet el que vaig fer. El Tito no va tenir res a veure amb això», reconeix el nou tècnic de la Roma

Mourinho entona el ‘mea culpa’ per l’agressió a Tito 10 anys després

Archivo

2
Es llegeix en minuts
José María Expósito

Gairebé 10 anys han hagut de passar perquè José Mourinho entoni el ‘mea culpa’ respecte a la seva agressió al malaguanyat Tito Vilanova a la tornada de la Supercopa d’Espanya disputada al Camp Nou l’agost del 2011, quan li va ficar el dit a l’ull en una disputa. El llavors entrenador del Madrid, que ara emprèn un nou repte a la Roma, reconeix en un llibre que tot va ser culpa seva i que el llavors assistent de Pep Guardiola no en va tenir cap culpa (com tothom ja sabia).

Aquell cèlebre partit s’encaminava cap a la pròrroga (2-2 a l’anada i a la tornada) fins que Messi va marcar el 2-3 al minut 88. Marcelo va cometre llavors una falta dura sobre Cesc, que va derivar en una disputa davant les banquetes. Enmig del tumult, amb el cèlebre Josep Satorra d’espectador (‘The Observer’, se’l va batejar), Mourinho es va aproximar per darrere a Tito i, sense solta ni volta, li va posar un dit a l’ull i es va apartar somrient, a la qual cosa el sorprès tècnic culer va respondre amb un clatellot. Els dos van ser sancionats (dos partits al portuguès, un al català, a complir a la Supercopa) i posteriorment amnistiats per Ángel María Villar com a mesura de gràcia per la seva reelecció al capdavant de la Federació Espanya de Futbol i la conquesta d’Espanya de l’Eurocopa del 2012.

‘Pito’ Vilanova

«Jo vaig ser el qui va fallar, no hauria d’haver fet el que vaig fer. És clar que no, la imatge negativa es queda per sempre. El Tito no va tenir res a veure amb això. Ho sento per ell», reconeix ara Mou a ‘Manténganse locos y hambrientos’, un llibre sobre comunicació del periodista de João Gabriel. No és el més gran dels penediments i arriba deu anys tard, però almenys contrasta amb l’actitud mostrada després d’aquell partit, en què, a més, va menysprear el tècnic a la roda de premsa anomenant-lo «Pito Vilanova.

Notícies relacionades

Mourinho va ser glorificat per part de l’afició del Bernabéu, que durant tres mesos va mantenir una pancarta enorme que resava «Mou, el teu dit ens assenyala el camí» sense que ni Florentino Pérez, ni la Lliga, ni Antiviolència la retiressin. «Mourinho és el qui millor defensa els valors del madridisme. No tingueu cap dubte que això és així», va arribar a dir Florentino a un soci que va criticar l’actitud del tècnic en una assemblea del Madrid.

Del que no sembla penedit Mourinho és de l’acusació que va etzibar després d’aquell partit (en què el Barça va guanyar «un títol petit», segons va apuntar) que els jugadors blaugrana fingien: «Jo he sigut educat en el futbol per jugar com a home, per no caure a la primera bufada», va deixar anar llavors. I al llibre de João Gabriel es reafirma: «El Barcelona era bo jugant, però millor a condicionar el rival i a manipular decisions i percepcions».