El Barça torna de París més a prop de la final de la Champions femenina

El somni de tornar a disputar la final de la Champions femenina és molt a prop. El Barça ha empatat aquest diumenge al camp del PSG (1-1), cosa que obligarà el conjunt francès a marcar el pròxim diumenge 2 de maig a l’estadi Johan Cruyff (12.00 hores), amb públic a les grades, si vol ser el 16 de maig a la final de Göteborg.

Eliminat l’Olympique de Lió, guanyador de les últimes cinc edicions de la competició, precisament en mans del PSG, els quatre semifinalistes (el Bayern rep aquesta tarda el Chelsea) saben que el títol està més a prop que mai. Més encara per al Barça després d’un 1-1 sempre valuós a domicili, que no obstant no deixa del tot satisfetes el conjunt de Lluís Cortés. Malgrat demostrar una notable superioritat sobre el seu rival al ventós estadi Georges Lefèvre, el Barça és conscient que el gol de la nord-americana Alan Cook que va igualar el gol de Jennifer Hermoso deixa l’eliminatòria més oberta del que mereixia.

Hermoso obre el marcador

Que el Barça no va sortir a especular ho va deixar clar Graham Hansen als 9 minuts amb el primer xut a porta del partit, que va obligar Tiane Endler a intervenir, però va quedar del tot clar amb el contraatac que va obrir el marcador abans de complir-se el primer quart d’hora. Hamraoui va obrir a la dreta, on Aitana Bonmatí va connectar un centre a la frontal de l’àrea petita que Tiane Endler semblava capaç de rebutjar. Però la portera xilena, protagonista en l’eliminació del Lió a quarts, va mesurar malament la sortida i la pilota pràcticament va impactar al cap de Jenni Hermoso, atenta a la possible fallada, que va anotar el 0-1 (m. 13).

El gol, sovint l’assignatura pendent de l’equip en les grans cites europees, va donar al Barça encara més confiança per intentar apropiar-se de la pilota, fer gran el camp i imposar el seu ritme al partit. I quan el PSG mirava de portar la iniciativa es trobava amb perillosos contraatacs que temperaven els seus ànims.

Empat a pilota aturada

No obstant, a pilota aturada trobaria el conjunt parisenc el premi. En un córner molt protestat per Andrea Pereira, que va semblar forçar el servei de porta, arribaria l’empat. El Barça no va saber defensar l’acció, no només perquè Katoto es va imposar en el salt al segon pal a tota la defensa blaugrana, sinó sobretot perquè Cook va rebre completament sola l’assistència al pal contrari per empènyer la pilota a la xarxa i anotar el seu primer gol amb la samarreta del PSG (m. 21).

Coneixia el Barça com són de poderoses les franceses a pilota parada, tot i que tot seguit van concedir una altra falta lateral que a punt va estar de consumar la remuntada. Marta Torrejón va evitar sota pals que una pilota mig perduda es colés a la xarxa (m. 24).

Endler fa la seva màgia

El Barça va acusar el cop de l’empat, que va encaixar en els seus millors minuts, però tot i així va estar molt a prop de tornar a avançar-se dues vegades en tot just un minut. Endler va treure a Hermoso una mà sensacional que va recordar la parada que va canviar la història a quarts, i en el posterior córner va tornar a salvar el PSG en una rematada de Pereira que ja es cantava com a gol. Va faltar molt poc perquè Alexia pogués anotar en el rebuig (m. 35).

La resposta francesa va arribar en el tram final amb dues ocasions claríssimes de la seva davantera, Katoto. Una pèrdua de pilota tonta entre Hermoso i Hamraoui, que després d’un gran inici va anar perdent jerarquia, va propiciar el magistral passi a l’espai de Geyoro, que la punta francesa va resoldre amb un xut massa creuat quan estava sola davant Sandra Paños (m. 42).

En una igual va tornar a veure’s Katoto pràcticament a la següent acció, i la seva rematada picada sobre la portera blaugrana va tocar el pal i es va passejar per la línia de gol abans que la defensa allunyés el perill (m. 44). Una empenta al terra sobre Mapi León a l’àrea que no va semblar suficient per ser penal va tancar una apassionant primera meitat que va acabar amb un interessant intercanvi de cops com si l’eliminatòria acabés amb aquesta primera meitat i no després de 180 minuts.

Mans de Paredes

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Dels vestidors va sortir el Barça una altra vegada amb el cap fred i la missió clara de recuperar la pilota i el ritme del partit. Un llunyà xut de falta d’Alexia va tornar a obligar Endler a lluir-se (m. 53), i un xut des de la frontal de Martens, desapareguda en la primera meitat, es va estavellar clarament amb la mà de Paredes, que s’havia llançat a aturar-lo, però la col·legiada polonesa no ho va considerar penal (m. 61). La central basca, que l’any que ve serà blaugrana, se les va tenir en alguna situació amb Hermoso, amb qui comparteix capitania en la selecció i amb qui ja va coincidir un any a París.

Sandra Paños es va fer present al treure-li la pilota dels peus a Geyoro en un mà a mà (m. 68) que va ser un capítol aïllat dins del monòleg en el qual el Barça havia convertit el partit. Tot just sortir Oshoala al camp (va substituir Hermoso poc després que sortís coixejant d’una situació), la davantera nigeriana va estar a punt de marcar en un perfecte passi de la mort de Torrejón que inexplicablement se li va colar entre les cames quan només havia d’empènyer-lo (m. 77). No va arribar el segon, però el Barça va acabar el partit en l’àrea rival, demostrant que el seu nivell ja no és inferior al de ningú.