La crònica del Barça-Cadis: El Barça es destrossa a si mateix

Quedaven dos minuts per acabar el partit i Lenglet va cometre un d’aquests errors, un de tants que ja porta, que acaben costant una Lliga. El Cadis no havia ni xutat a porteria. Però tampoc necessitava més. Una altra pífia del central francès, que va condemnar el Barça a veure com no havia aprofitat el seu domini durant tot el partit. Ni posar-se per davant al marcador gràcies a un altre penal, marcat llavors per Messi, li va servir de res perquè l’equip de Koeman no aprèn dels seus errors. Estèril i caritatiu va tornar a estar el Barça. Incapaç de rebel·lar-se ni tampoc quan l’Atlètic emet senyals d’evident flaquesa.

El rival, el veritable rival del Barça, no és fora del Camp Nou. És dins un equip que s’autodestrueix, com si pretengués continuar amb l’aire depressiu i funest que viu el club des de fa mesos. No tenen cap excusa perquè, altre cop, s’han desconnectat del campionat.

Una tarda amb molt vent. Freda. I desagradable. Amb el Cadis tancat a la seva àrea, envoltant Ledesma, el seu porter, fins i tot amb nou jugadors. Fins i tot Negredo, el seu davanter teòricament més avançat, era més a prop de casa seva que de la de Ter Stegen. Koeman, a més, no va modificar el seu pla inicial apostant per col·locar els mateixos 11 futbolistes que van ser sacsejats pel París SG. Tenien, els deia el tècnic amb el missatge de repetir l’alineació, l’oportunitat, almenys, de redimir-se a la Lliga.

Amb prou feines portàvem 10 minuts de partit, que ja teníem la fotografia del que passaria després. Cent passades havia fet el Barça, només 14 el Cadis, instal·lat sota el travesser de Ledesma. L’equip blaugrana no va perdre la paciència, movent la pilota, malgrat la dificultat del vent, de banda a banda. De Jordi Alba, per l’esquerra, a Dembélé i Dest per la dreta ja que Griezmann es recollia al mig per connectar amb Messi i ser una llum diferent per a Pedri, el nen que acaba il·luminant tothom.

Ni amb la llum de Pedri

No hi havia ocasions clares. El Cadis creia viure tranquil. I, en realitat, hi vivia perquè els xuts llunyans del Barça no tenien la punteria necessària. I la pilota viatjava, de vegades amb aire rutinari, enmig d’aquest tràfic de cames que havia instal·lat Álvaro Cervera. Arribada la mitja hora d’una estranya tarda, ningú es pot acostumar a entrar a un temple com el Camp Nou deshabitat, solitari, silenciós i orfe de la seva gent, atrapada per la pandèmia des de fa gairebé un any, va emergir Pedri per detectar on era el tresor.

El Cadis iniciava un atac quan la pressió de Jordi Alba va provocar que la pilota acabés als peus del jove canari. Un noi llest i astut. Llest perquè veu el futbol que no veuen els altres. Astut perquè va provocar un penal on abans no hi havia res. El penal va ser silenciós. Però tan clar que ni el Cadis el va voler protestar, assumint-lo amb dignitat.

No sabia el que havia passat quan veia Messi col·locar amb dolçor la pilota a 11 metres de Ledesma. Pedri havia sigut un llamp. Vist i no vist. Leo, en canvi, ja fa molt temps que sap qui té al costat. Per això, tot just començar el matx (m. 3), el va cridar sigil·losament: ‘Vine, Pedri, vine’. Ho va fer sigil·losament, tapant-se la boca perquè les càmeres no captessin les seves paraules. Tampoc el Cadis va detectar per on se li havia colat la ‘nineta dels ulls’ de Koeman per forçar la pena màxima. Messi, respectuós com sempre és amb el futbol, va donar més valor al tresor descobert pel seu jove company.

Va canviar la seva manera de llançar el penal. Va abandonar la fúria d’altres xuts. Va escollir la suavitat i la dolçor. Pura delicadesa el seu xut perquè va aguantar que Ledesma trenqués el cos a la seva esquerra mentre la pilota anava, ja en càmera lenta, a la seva dreta. Pur engany. Penal absurdament marcat perquè semblava que no tenia cap esforç. L’esforç estava en la seva creativitat.

Obtingut el botí, el Barça no va poder ni va saber tenir un partit tranquil. S’enfadava Koeman perquè el seu equip no governava com tocava El tècnic va regirar dins el seu equip per agitar-lo perquè s’estava apagant perillosament. Va treure Griezmann, va col·locar Braithwaite, va donar descans a Busquets i va posar Pjanic, tot i que qui va fer de migcentre va ser De Jong. Al bosnià li va donar el rol d’interior dret. Però el Barça estava tan trist que quan Koeman va treure Pedri es va entristir encara més. 

De sobte, es va passar al 4-2-3-1, amb Trincão i Dembélé a les bandes, mentre Braithwaite assumia el paper de nou. Fins i tot va esgotar tots els canvis conscient que el Barça havia perdut tot l’encant, però sense control ni cap domini. S’estava abocant una altra vegada al pou, el pou on havia caigut a la Champions davant el París SG.

Més que estar pendent de marcar el segon gol, Dembélé va fallar un parell d’ocasions, volia protegir un partit que pensava que era seu. S’estava enganyant, com ja és costum i tradició, a si mateix. Destrossant-se, com està fent el Barça des de fa tant i tant temps. El Cadis va trobar el tresor que buscava amb aquesta cagada de Lenglet que allunya els blaugranes d’una Lliga que no volen. I el problema, com sempre passa, està en el mateix Barça.

La fitxa del Barça - Cadis (1-1)

Barça: Ter Stegen (5), Dest (5), Piqué (6), Lenglet (3), Jordi Alba (5), De Jong (6), Busquets (5), Pedri (6), Dembélé (5), Messi (6) i Griezmann (4).

Entrenador: Ronald Koeman (4)

Canvis: Pjanic (4) per Busquets (m. 64), Braithwaite (4) per Griezmann (m. 64); Trincão (4) per Pedri (m. 74); Riqui Puig (5) per Dembélé (m. 79); Mingueza (5) per Dest (m. 79). 

Cadis: Ledesma (7), Isaac (5), Marcos Mauro (5), Fali (6), Espino (5), Garrido (5), Perea (6), Sánchez (6), Izquierdo (4), Sobrino (6) i Negredo (4).

Entrenador: Álvaro Cervera (6)

Canvis: Choco Lozano (6) per Negredo (m. 58); José Mari (6) per Garrido (m. 58); A. Fernández (7) per Izquierdo (m. 58). I. Alejo (5) per Salvi (m. 63), Jonsson (6) per Perea (m. 76)

Gols: 1-0, Messi, de penal (m. 31); 1-1, A. Fernández (m. 89)

Àrbitre: Munuera Montero (6), valencià

Targetes grogues: Jordi Alba (m. 82). I. Alejo (m. 82), José Mari (m 85) 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Estadi: Camp Nou.

Espectadors: 0