El Barça no surt del fosc túnel d’ample europeu

Dir del rival «són millors» no és el mateix que dir «han sigut millors». I Koeman va verbalitzar que al Barça «li falten coses a l’alt nivell que es demana en la Champions League». Li falten tantes coses que no s’acomiada només perdent cada any; s’acomiada rebentat i humiliat, cada vegada més aviat perquè la seva depauperació no s’ha frenat, com es va comprovar. Segueix dins del túnel.

Amb Dest i Pedri

«La llum no és un canvi en dos mesos. Estem enmig del camí», va dir Koeman, al·legant que el procés de reconstrucció es va iniciar l’estiu passat. Ell no es penedeix de liderar el grup en aquest pedregós camí ple de sots, i continuarà «canviant coses» per responsabilitat i continuarà demanant «paciència». «Vam jugar amb Dest, que té 19 anys. Dest, amb quatre anys més, serà molt millor. Pedri, ja amb la seva edat, és boníssim. Pedri, amb cinc anys més, serà millor que cada un del centre del París», va avançar. Una profecia molt llunyana que amb prou feines atenua el dolor.

El nou-ric del PSG va inaugurar aquest depauperat lustre europeu, precisament a la mateixa estació que ara: en l’anada dels vuitens de final. La tornada, el 2017, va crear un dels escassos miracles de l’edat contemporània. El Barça necessita un resultat similar al 6-1 de llavors; l’1-5 al Parc dels Prínceps serveix. Però ara no té al trident Messi, Suárez i Neymar per somiar amb una gesta.

«Ells han demostrat ser més complets que nosaltres. Ells són un equip fitxat; nosaltres som un equip en transició i s’ha d’acceptar», va analitzar Koeman, que es va autoqualificar dimarts de «recte i honrat» per no sucumbir als vaivens dels resultats. Aquesta va ser la seva resposta quan li van preguntar si es plantejava abandonar. També es va confessar «realista» en el fet de valorar el que té entre mans. El tècnic se sent cridat a efectuar una tasca de reconstrucció que desitja culminar. Almenys, fins al 30 de juny.

L’alarma del despertador

I aquell 4-0 que va activar una alarma, apagada com el que prem l’off del despertador, s’ha anat repetint amb eixordadora freqüència, amb insuportable periodicitat. De vegades, per duplicat i amb picades d’ullet a la casualitat. La golejada encaixada a París fa quatre anys, després aixecada al Camp Nou, va venir acompanyada amb una altra per 3-0 davant la Juventus, a Torí, que ja no es va poder remuntar. Aquesta vegada, la Juventus va guanyar per 0-3 el mes de desembre, en la fase de grups, i després ha arribat el cop de gràcia del PSG.

També s’han anat repetint noms. Els entrenadors van passant (Luis Enrique es va menjar París i Torí, Ernesto va tenir la caiguda de Roma i Liverpool, Quique Setién va assumir el Bayern a Lisboa), però alguns jugadors es mantenen, testimonis directes de la decadència. Ter Stegen, Piqué i Messi han sigut els tres ingredients de totes les salses. Han estat en les sis debacles. Han viscut els escarnis en directe, i n’han participat. Ter Stegen ha encaixat 26 gols en aquests sis partits, Piqué ha sigut incapaç de protegir-lo i Messi només ha anotat un punt, i de penal, l’últim, per pal·liar la sagnia. Luis Suárez en va anotar dos: els dos davant el Bayern.

Atenció parcial

No obstant, Koeman es va obstinar a alinear un Piqué curt de forma, tan pendent de la resposta del seu cos després dels dos mesos i mig lesionat, com de les evolucions dels rivals. O sigui, atenció a temps parcial.

La foto agafant per la samarreta Mbappé, insuficient per frenar la bèstia, va retratar el nul benefici que va reportar precipitar la seva reaparició. Mancat de timing, sense facultats per arribar a l’encreuament i insegur en el xoc, tampoc el seu lideratge va condensar l’equip a darrere per camuflar les carències globals.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

En el procés de rejoveniment, Koeman va fer una parada: va preferir un menor Piqué de 34 anys abans que un pletòric Mingueza de 21. Va anteposar la jerarquia i no li va sortir bé.

Suárez, acomiadat a l’agost, ha participat en cinc d’aquestes catàstrofes, només s’ha estalviat la de dimarts. Igual que Sergi Roberto, que segueix a la plantilla, i que no va poder jugar abans-d’ahir per lesió. Sergio Busquets i Jordi Alba sí que van ser sobre la gespa. La seva única absència va ser el 3-0 de Torí del 2017 i, per tant, van conèixer el PSG del 2017 i han conegut el del 2021.