El Barça, entre la desídia i l’abandonament

Per 2-3 va caure el Barça a la Supercopa del 2020 i per 2-3 va sucumbir en la del 2021. La diferència de la semifinal de llavors a la final d’aquest any no justifica que el cap d’Ernesto Valverde rodés per terra i que el de Ronald Koeman, en canvi, estigui assegurat al seu lloc. El Barça és pitjor. El temps transcorregut no ha frenat el declivi que apuntava, motiu pel qual Josep Maria Bartomeu va canviar d’entrenador. L’interregne de Quique Setién potser ho va accelerar.

En estat de descomposició es troba el Barça, que va oferir una pitjor pinta contra l’Athletic que contra l’Atlètic a l’Aràbia. L’equip que va aguantar tantes vegades el club no troba ara el suport de l’entitat pel solar que ha deixat el president i el seu substitut, Carles Tusquets, incapaç de frenar el desgovern de l’entitat.

Regent i gestor

No era un líder Valverde ni ho és Koeman, que ha assimilat el seu paper de regent provisional fins que el futur president que surti de les urnes esculli el seu entrenador. Mentrestant, com Tusquets, exerceix de gestor, estenent la sensació de provisionalitat que es transmet de la llotja a la gespa i viceversa. Mancat el Barça d’un líder o un succedani, d’algú que sigui capaç si més no de fer un crit, ja no una ordre. Tampoc Lionel Messi.

«Han sigut errors d’estratègia. Ens falta parlar. Quan surt la pilota o quan cal començar a córrer, algú ha de cridar. De vegades criden i de vegades, no. Sembla que cada partit és el mateix», va explicar Antoine Griezmann al final del partit, en una radiografia interna que resumeix la falta de comunicació, l’absència de lideratge i l’abandonament de funcions que abunda a l’equip.

El Barça va perdre quan tenia el títol guanyat sense merèixer-ho. Mai va anar a buscar la Supercopa amb desig ni ambició, sinó que, com l’Athletic, va especular a veure-les venir. El to amb què va sortir al camp després de les últimes instruccions del vestuari acusa Koeman. El pitjor pecat del Barça va ser malgastar dues vegades l’avantatge que es va trobar en dues situacions puntuals, sense donar-li el valor que mereixia, com ho hauria fet un equip menor que ha superat una semifinal gràcies als penals.

Defensa sense veu

Defensa sense veuJordi Alba va fer els centres dels dos gols, però es va menjar els dos gols de l’Athletic. Somrient per disfrutar de la primera passada, va tolerar que De Marcos se li colés immediatament; en l’últim minut, sent el primer defensa en la falta lateral, va abaixar el cap i la pilota va caure als peus de Villalibre. El Barça ja n’havia encaixat un de semblant, que va ser anul·lat per fora de joc. La descoordinació en el replegament va habilitar el trompetista Villalibre.

Les fallades individuals són un llast en una motxilla cada vegada més pesada per l’acumulació. Alba no va estar involucrat en el golàs de Williams. Muniain va penetrar per la franja central lliure, sense ningú que l’assetgés (ni De Jong ni Busquets) i va cedir en la frontal a Williams defensat de lluny per ¡Griezmann! «En la nostra àrea hem de ser més contundents, estar més a prop dels davanters, perquè no puguin girar ni fer passades ni xuts», va lamentar Koeman, globalitzant el problema, atribuint-lo a l’actitud general. Aquesta és la xacra. L’absència d’una veu. 

Triomfs sense premi

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El desenllaç no hauria de restar valor als petits triomfs individuals que podrien redundar en el futur ben comú. L’exhibició de Marc André ter Stegen a la semifinal quedarà en l’oblit. Només perviurà l’anècdota de les seves negres experiències contra l’Athletic. I quan a Griezmann li dona per marcar dos gols (també els hi va marcar al Granada fa una setmana), no serveixen de res, anulats pel magnífic gol de Williams.

De Jong va confirmar la seva puixança, la seva estabilitat, batallant en un centre del camp amb un Busquets funcionarial, sense donar més i alguna vegada menys del que ha fet durant 15 anys, i els previsibles alts i baixos de Pedri mentre processa el canvi que ha operat la seva vida: de jugar a Segona amb el Las Palmas (36 partits en la campanya passada), a ser titular al Barça (24 aparicions en mitja temporada). A la llunyania es veu Riqui Puig, impulsat per la gosadia de demanar el cinquè penal contra la Reial Societat, ascendir a la condició de revulsiu.