El Barça es passeja per Budapest amb un gran triomf

Un passeig va fer el Barça per Budapest. En la millor accepció de l’expressió. Podia haver afrontat l’intranscendent duel malgastant els 90 minuts, jugant al tun-tun, cuidant els jugadors de no forçar per lesionar-se, però no. Va complir el Barça, cosa que no hauria de ser digne de ser destacat, amb la predisposició que va imposar Koeman el dia anterior: aquesta samarreta exigeix jugar bé i guanyar. Intentar-ho, si més no.

Aquesta és l’exigència i aquest és el primer pas perquè el Barça torni a ser l’equip que va ser. La il·lusió i l’alegria arriben inherents als bons resultats, i els somriures comencen a freqüentar. Es veuen a les cares dels davanters, els únics que dibuixen ganyotes en funció dels gols que marquen. Els defenses solen estar seriosos sempre. I si encaixen, semblen emprenyats. Els porters mai riuen.

Antoine Griezmann personifica el restabliment anímic de l’equip (el 0-2 va ser una jugada col·lectiva de 33 combinacions que va durar gairebé dos minuts), segurament per ser l’exemple més evident de la seva pròpia recuperació. Era tan negativa l’expressivitat que mostrava que ho fallava tot, fins a les ocasions més increïbles, com va ressaltar Koeman. Va exorcitzar els fantasmes que el turmentaven en la ja famosa entrevista amb Jorge Valdano, tot i que havia marcat dos gols immediatament abans, i ara enxufa a la xarxa tot el que toca. Fins i tot un cop de taló a l’aire de complicada execució.

Detall de generositat

No era el més moix Griezmann –en això destaca més Coutinho–, però ho semblava. Martin Braithwaite corrobora la progressiva alegria que es va colant al vestidor. El primer gol el va celebrar com si mengés una llimona; ahir ja sumava el quart en tres partits i va dibuixar el que semblava una ganyota de felicitat. Tan ple se sentia el danès que va entregar generosament la pilota del penal que va provocar a Ousmane Dembélé perquè el davanter més indesxifrable (per impertorbable) pogués semblar humà.

Tot això, el 0-3, es va consumar a la primera mitja hora. Per molt Ferencváros que fos, per molt inexpert, feble i desanimat que estigués, allò d’ahir no era una patxanga estiuenca i va tenir el seu mèrit. L’equip hongarès podia haver aprofitat que es tractava d’un tràmit per al Barça, tot i que la victòria li facilitava el duel final davant la Juventus pel primer lloc: n’hi haurà prou amb l’empat i fins i tot una derrota per 0-2 al Camp Nou gràcies a la millor diferència de gols.

No va poder aprofitar-ho el Ferencváros perquè des del primer minut es va veure angoixat i tancat al seu camp. Els gols van traslladar al marcador l’encert respectiu a l’àrea. Si va ser nul en el cas local es va deure que mai va trepitjar la de Neto, que reapareixia després de l’error contra l’Alabès que va precipitar la seva tornada a la banqueta.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El Barça es va passar la vida en la meitat de camp de l’amfitrió, amb la mateixa actitud dominant que imposa en el Camp Nou. Els gols van ser una conseqüència d’aquesta presència abusiva, però de la també recuperada verticalitat i avidesa dels blaugrana en la rematada, més directes i expeditius, una virtut que es veu més evident en absència de Messi.

Sense el 10, es percep un to més coral i desinhibit en el joc i els resultats no se’n ressenten, al contrari. El Barça dels suplents (només Pjanic ha sigut titular en els cinc partits) eleva el llistó. Una altra virtut recuperada.